el bloc d'en Jorgh

Mini-post residual: LLiBERTAT!

2011-01-11T18:47:00.003+01:00

Estic fart de sentir als fumadors usar demagògicament la paraula llibertat per reivindicar-se com a puntal de la societat. Llibertat és actuar assumint les conseqüències, per tant, si el que volen és la llibertat, que siguin lliures per pagar-se de la seva butxaca totes les intervencions mèdiques que els pugui generar el vici. Que es creï una base de dades de fumadors que hagin de marcar una casella a la declaració de la renta i que els seus impostos serveixin per pagar els costos que generen a la societat i als que han de respirar el seu fum. Mentre no estiguin diposats a això poden parlar de plaer, oci, malaltia, vici o adicció, però que deixin per a temes més seriosos la paraula llibertat.

Per què no m'ha agradat?

2010-05-24T09:59:00.003+02:00

Avui intentaré explicar el perquè del meu disgust amb el final de LOST. Corren dues intepretacions del que ha passat, sembla que la que guanya força és que han anat tots morint en diferents moments i que al final es retroben per passar dels llimbs al cel. Tot i que al principi, i amb la imatge de just després de l'accident i ningú viu, la teoria que tots eren morts des del principi semblava més evident. Però bé, el meu disgust no és pas perquè no m'agradi un o altre final, el meu disgust ve perquè els guionistes no han estat a l'alçada de les expectatives creades.

Vull pensar que la història se'ls n'ha anat de les mans i només han pogut fer això per explicar-ho. Però és decepcionant que tota la història dels números hagi estat gratuïta, la trascendència que havien donat a personatges que pintaven com la clau de tot i han desaparegut del mapa sense més: l'Aaron, el Walt, l'Eloise, en Faraday... Tampoc tenen massa interès els sospirs, ni els viatges en el temps, ni els camps electromagènics, ni el fet de no poder tenir fills a l'illa, ni els conills que no es poden veure entre ells, ni les cendres que protegeixen en Jacob, ni cap dels detalls que en definitiva són els que han fet que la sèrie enganxés. Ens havien venut que tot això seria un puzzle i estavem fascinats per saber com encaixaria. Per mi, la gràcia de les novel·les de misteri és adonar-te al final que t'havien donat les claus per resoldre-la, que n'hauries d'haver estat capaç i no has pogut. En canvi l'únic que han fet aquí és desviar l'atenció de manera totalment gratuïta. Sense sentit.

Si ens haguessin volgut vendre una altra història de redempció no ens hagués interessat, així que l'han farcit d'un munt de coses que al final només han resultat ser un farol. I hi hem caigut tots.

A més, el fet que hi hagi tants finals, tantes explicacions possibles demostra que cap d'elles és prou convincent. Hi ha gent a qui poden agradar els "finals oberts", particularment no és el meu cas, tot i que els tolero. En aquest cas però sembla com si ells mateixos no sabessin ni del què estaven parlant, i han deixat als freakys dels fòrums que els facin la feina.

El post que no va ser

2010-05-13T10:45:00.003+02:00

Dissabte passat tenia un post per penjar al bloc, i dilluns, quan el desgraciat va sortir de l'hospital per mofar-se de tots nosaltres i dir lo bé que estava la sanitat pública (després d'ingressar-se primer en una clínica privada perquè després el traslladessin al Clínic, per paralitzar-lo i putejar a la resta d'ingressats que realment no es podien pagar res més) hi hagués afegit prou coses.

Però probablement, ara mateix no estaria treballant sinó a la presó. Encara no entenc per què segueixo vivint en aquest país.

2010-05-10T12:03:00.003+02:00

Si su vida fuese una obra teatral, ¿cómo la titularía?
Imbécil, ¿por qué estás triste, teniendo mucho más de lo que soñaste?

Josep M. Benet i Jornet, a La Contra de La Vanguardia.

Madalenes de curri i fruita vermella.

2010-01-31T21:57:00.006+01:00

No ho havia fet mai, però com que diverses persones me n'han demanat la recepta, us la penjo aquí perquè la pogueu trobar. Val a dir que la idea no és meva, i que m'he basat en una recepta gairebé indesxifrable de la revista Descobrir Cuina de fa uns quants mesos. Per tant, em vaig quedar amb la idea i ho he fet com m'ha semblat, i com que possiblement hi ha maneres molt millors de fer-ho, us agraïré els consells i/o propostes.

El primer que faig és desfer un tros de mantega d'uns 2x2x2 cm, i un cop líquid (però no calent) hi afegeixo 4 ous, h

o bato bé. Aleshores escalfo una mica més de mig got de llet, i hi afegeixo mel (al gust), i curry i canyella, tots dos en pols i al gust de cadascú.

Mentre la llet es refreda, afegeixo un sobret de llevat químic (16g) als ous. I hi vaig afegint poc a poc 245g de farina (si teniu paciència no cal tamisar-la). Aquí no tareu en cert moment que la massa qualla, guanya densitat i es fa intreballable amb la vareta, i aquí és on hi podeu afegir la llet si ja està freda. Finalment acabeu d'abocar-hi la farina fins q

ue quedi integrada i sense grumolls. Si la massa s'espesseix massa, hi podeu afegir més llet o aigua. Aleshores hi afegir el sucre, jo n'hi poso 100g tot i que a la recepta original n'hi posen bastant més, però no cal que sigui empalagós. Us ha de quedar una massa densa, però líquida, sense grumolls i brillant per efecte de la mantega.

Aquesta massa es deixa reposar un parell o 3 d'hores a la nevera (a la revista hi deia un dia sencer, però sincerament no hi

veig el perquè i no ho he provat). Un cop passat el temps, omplo els motlles fins a 3/4 parts -amb aquestes quantitats en surten unes 15 de tamany mitjà-gran. I a dins de cada tarrineta hi poso una mica de mermelada de gerds- l'original usa gerds, però resulta que estem a l'hivern i no se'n troben. Finalment ho poso al forn a 210ºC fins que veig que s'han inflat i tenen un color maco. Després ho deixo dins del forn parat 10 minuts més, n'obro una mica la porta i ho deixo una estona més.

I ja estan llestes per menjar, ja veieu que no és gens complicat i admeten infinitat de variacions possibles, quines suggeriu?

Claveguera Nuclear

2010-01-27T12:36:00.002+01:00

Trobo extremadament curiós el debat sobre el cementiri nuclear. D'una banda hi ha l'etern i tòpic dilema de sempre: hi ha una infrastructura necessària i ningú la vol a casa seva. El curiós d'aquest cas és que hi ha un altre front: la casa necessita un lloc on abocar la merda, i cada pis ha decidit que no la vol, però de sobte el propietari d'una habitacioneta s'ofereix com a voluntari per guardar-la. Mentrestant, hi ha els gossos que van lladrant, i aquest és el quart front.

Bé, el debat en qüestió no m'interessa particularment, bàsicament perquè polítics i medis acabaran fent el que més convingui als seus interessos. No deixa de ser un debat estèril i que s'ha de llegir només en clau electoral. Però com que tinc un bloc i el post amb més lectures és un concurs sobre formatges, he decidit que una visió més no farà mal a ningú.

Potser a Wonderland (el del Lewis Carroll, eh! que del Michael Jackson ja ningú se'n recorda) poden viure del vent, del sol i de l'aigua. Ara bé, a Catalunya no podem, i si he d'escollir entre una central tèrmica o una de nuclear em decanto clarament per la nuclear. Les energies renovables són fantàstiques, però avui en dia no estan a punt per suportar el nivell de benestar al qual no estem disposats a renunciar. I vist el poc cas que es fa a la I+D difícilment ho seran en un futur proper. Ara bé, cada cop que es pronuncia la paraula nuclear ja se sent com comencen a lladrar aquells que s'autoanomenen ecologistes i que en realitat no deixen de ser fanàtics sense religió. Tal com deia, l'energia és necessària i em sembla molt més net aconseguir-la via radioacivitat, que aconseguir-la transformant tones i tones de carbó en CO2 que anirà a l'atmosfera.

Vivim en un país relativament avançat i hem de pensar que les coses es faran com cal, i si les coses es fan com cal, un centre on es guardin els residus nuclears eternament no és cap problema: no és un abocador que causa molèsties als veïns, no es tracta de llençar-les d'amagat al riu perquè surtin peixos hermafrodites (tot i que, a base de mutacions, potser fins i tot podríem millorar l'espècie humana.. no costaria massa). És un magatzem segur i controlat, que dóna feina a la zona, i soluciona els problemes de tot el territori. Així que tenim tres opcions, construir el cementiri nuclear (sigui on sigui), llençar la merda radioactiva (o en forma de gasos) a la claveguera i mirar cap a un altre costat, o desconectar-nos de la corrent i canviar d'estil de vida.

Concurs: formatge CADÍ

2010-01-26T19:27:00.003+01:00

El tradicional formatge CADÍ és una aberració organolèptica. De fet, un servidor no en diria ni formatge: he estat pensant una estona i no he trobat cap nom prou despectiu per anomenar a aquella massa in(-colora, -odora, -sípida) embolicada amb cera vermella. És així que he decidit montar un concurs per trobar el nom i/o definició més adequats per a aquesta pasta.

El premi per a les millors respostes serà una desgutació de formatges i vins a casa meva. Les espero amb ànsia.

Morir per la merda

2010-01-20T17:43:00.002+01:00

Fou al 1980 quan vam poder llegir per primera vegada, al Sunday Times, com va morir Iakov, fill de Stalin. Pres en un camp de concentració alemany durant la segona guerra mundial, compartia l'allotjament amb oficials britànics. Tenien el vàter en comú. El fill de Stalin el deixava brut. Als anglesos no els agradava veure el vàter empastifat de merda, encara que fos la merda del fill de qui aleshores era l'home més poderós del món. Li van retreure. Es va ofendre. Li tornaren a retreure, una i una altra vegada, i l'obligaren a rentar-lo. S'enfadà, discutí amb ells i es barallaren. Finalment va sol·licitar audiència al comandant del camp. Volia que fes de jutge. Però aquell vanitós alemany es negà a parlar de merda. El fill de Stalin va ser incapaç de suportar la humiliació. Clamant al cel terribles insults russos, va començar a córrer cap als filats electrificats que rodejaven el camp. Hi va caure a sobre. El seu cos, que ja mai més embrutaria el vàter dels anglesos, va quedar penjant dels filats.

El fill de Stalin va donar la seva vida per la merda. Però morir per la merda no és una mort sense sentit. Els alemanys, que sacrificaven la vida per estendre el territori del seu imperi cap a orient, els russos, que morien perquè el poder de la seva pàtria arribés més enllà cap a occident, aquests sí, aquests morien per una collonada i la seva mort és mancada de sentit i de validesa general. Al contrari, la mort del fill de Stalin va ser, en mig de l'estupidesa generalitzada de la guerra, l'única mort metafísica.

Milan Kundera, a Nesnesitelná lehkost bytí (La insostenible lleugeresa del ser) 1984.

No sóc nacionalista.

2010-01-07T19:33:00.004+01:00

Avui he tornat a la feina, i durant el trajecte de bus m'ha vingut un tema que m'apareix de forma recurrent al cap. I és el nacionalisme. Quan penso en nacionalisme penso en països autoritaris que es creuen amb una superioritat moral, econòmica i militar; països que sovint oprimeixen els seus veïns, fins al punt de voler a colonitzar-los; països que no accepten les minories ètniques, regionals o religioses fins al punt de voler exterminar-les; països que creuen que el terreny que ocupen va ser fet per ells. Sobre un mapa, quan penso en nacionalisme hi veig l'Alemanya nazi, hi veig Israel però també hi veig als EUA, el Marroc, França i Espanya entre molts altres.

I veient-los veig que no sóc nacionalista. No crec que Catalunya sigui millor que cap dels països que l'envolten. Tampoc pretenc que ho sigui, posats a escollir prefereixo un món on ningú sigui millor que el del costat. Però veient-los també veig que no vull formar part d'un país que no és el meu. No vull que al meu document d'identitat -que per cert, fa anys que no en tinc- hi digui que sóc espanyol, perquè jo d'espanyol no ho sóc. Així que si m’he de definir em definiria com a independentista.

No sóc prou docte en Història com per dir si la unió de Ferran i Isabel va convertir els dos regnes en un, ni expert en sociologia per entrar a discutir quants anys han de passar perquè dues nacions s’uneixin i els habitants tinguin aquest sentiment de comunió, que d’una unió sobre el paper se’n faci una unitat real. Però si que sé que jo d’espanyol no me’n sento gens ni mica.

El mateix que puc dir en català ho puc experssar en qualsevol altra llengua, fins i tot estic d’acord en que la sonoritat i musicalitat del català deixa bastant que desitjar davant d’altres llengües. També puc experssar-me amb comoditat amb altres idiomes, però la meva llengua materna és el català, és la llengua amb que he crescut, i no vull haver-me de sentir malament per parlar-la amb normalitat a casa meva.

M’encanten les músiques del món des del metal més dur fins a la bossa nova, passant, no ho negaré, pel flamenc. M’encanten les guitarres i el cajón. Ara bé quan sento una gralla, una tenora o la melodia de l’hereu Riera encara se’m posa la pell de gallina.

Arreu del món hi ha manifestacions culturals d’una plasticitat colpidora i que moltes vegades requereixen habilitats i esforç increïbles. Però són coses pintoresques, maques de veure, que em deixen indiferent i que mai es podran comparar amb la pell de gallina que se’m posa cada cop que a plaça veig una colla lluitant per descarregar un castell, i em cau la llagrimeta quan ho aconsegueixen (sempre i quan no siguin els moixis, és clar :P). És fet totalment irracional: són coses que he menjat de petit, he interioritzat i ara sento com a meves.

No és que m’agradi el caràcter de la societat catalana, encara me n’agraden menys les classes política i aburgesada, però aquests dies de vacances he mirat els reportatges a TV1 d’España Directo, i he vist que el nostre caràcter no tenia res a veure amb el de la gent que hi sortia. No som el mateix: no puc entendre els catalans que diuen que es senten catalans i espanyols a la vegada. Puc entendre que tinguin arrels a Castella, Extremadura i Andalusia, i puc entendre que s’estimin els seus orígens (jo no deixaria de tenir els sentiments que he intentat descriure pel fet de viure a l’estranger). Ara bé respecto tant poc un català que es consideri espanyol com un polonès que es consideri alemany, o un congolès que es consideri belga o un tibetà que es consideri xinès. No us confongueu, sí que respecto un espanyol que visqui a Catalunya i es consideri espanyol, sempre i quan ell em respecti a mi pel fet de ser català i no m’intenti imposar res.

Per acabar-ho d’adobar, el país on m’obliguen a viure -crec que la història ho demostra- té marcades tendències colonialistes, conservadores, opressores, i monàrquiques. Vivim en un país que accepta i adora a un rei que ha imposat un dictador pel simple fet que és campechano. I tingueu-ho present, respecto tant poc al Borbons com respectaria a un rei genuïnament català o amb sang de Jaume I, no tindria cap remordiment en pixar-m’hi a sobre.

Finalment podríem entrar en temes d’espoli fiscal i cultura, boicots i aversió dels espanyols vers nosaltres, el poc respecte per les nostres institucions i el dret decidir que no tenim. Però de tot això ja en parlen a la tele cada dia.

Dubto que algú hagi arribat a llegir fins aquí baix, i potser algú només llegirà aquesta conclusió per tant, com a resum dic que l’únic que he intentat és explicar perquè no sóc nacionalista però em declaro clarament independentista.

Trucant a les portes del cel..

2009-12-24T13:22:00.000+01:00

2009-12-15T10:57:00.003+01:00

‒[...]Al moment de veure-us vaig comprendre que estàveu inconscient en absolut del que sou en realitat, del que en realitat podríeu ésser. Hi havia en vós tantes coses que m'encisaren que vaig sentir que devia dir-vos quelcom sobre vós mateix. [...] Perquè la vostra joventut durarà tant poc temps, un temps tant curt! Les plantes florides es marceixen, però refloreixen de bell nou; el laburn serà tan groc el juny vinent com ara. Dins d'un mes hi haurà flors vermelles en les clemàtides, i any rere any, la verda nit de les seves fulles subjectarà els seus estels rogencs. Però mai no retrobarem la nostra joventut. El ritme de la joia que batega dintre nostre als 20 anys es va ralentint, els nostres membres decauen, s'engordeixen els nostres sentits. Ens tornem uns odiosos titelles, obsessionats pels records de les passions que ens han espantat massa, i de les temptacions exquisides que no hem tingut el coratge de satisfer.
[...] La gent té por d'ells mateixos, avui dia. Han oblidat el més alt de llurs deures, el deure de cadascú amb si mateix. Naturalment, són caritatius: nodreixen els famolencs, i vesteixen els captaires. Però les seves ànimes moren de fam i van nues. [...]Cada impuls que provem d'anorrear germina en el nostre pensament i ens emmetzina. El cos peca una vegada, i ja ha complert amb el seu pecat, perquè l'acció és una mena de purificació. No ens resta més aleshores que la collita d'un plaer, o el luxe d'un plany. La sola manera de deslliurar-se d'una temptació és de caure-hi. Proveu de resistir-la, i la vostra ànima emmalalteix aspirant a coses que s'ha defès a si mateixa, amb el desig d'allò que les seves lleis monstruosos han fet monstruós i il·legal.

‒Prou! ‒clamà Dorian Gray‒, prou! Em desconcerteu. No sé què dir, hi ha moltes respostes a donar-vos, però no puc trobar-les. No digueu res. Deixeu-me pensar. O, millor, deixeu-me provar de no pensar.

Oscar Wilde, a El retrat de Dorian Gray (1890)

Vells temps...

2009-12-10T11:57:00.001+01:00

Tears of Death - Angel

La pregunta del dia.

2009-11-27T09:39:00.003+01:00

Cada dia ens vénen al cap preguntes aparentment estúpides i trivials amb les què perdem un munt d'estona donant-hi voltes. La meva qüestió d'avui ha sorgit quan conduïa, encara amb els ulls mig tancats, per la Diagonal, he trencat a la dreta per Dr. Marañón i ha aparegut davant meu un xavalín -que per les pintes de freakypijomodernillosócsupercool(guay)delaó(sic)stia, i també perquè hi ha entrat, devia estudiar Belles Arts. El personatge en qüestió baixava, al seu món, sobre un monopatí pel carril esquerra de la calçada escoltant música pels seus cascos supersònics i fent cas omís als cotxes que l'envoltaven.

La meva pregunta hauria de ser ¿com es pot ser tant garrulo?. Però acostumat als personatges que ens arriben del país veí ja no ha vingut d'aquí. En canvi, m'he preguntat ¿per què li diem monopatí, si en realitat porta rodes i no patina pas?

Ara em direu que monopatí està passat de moda, ara es diu skate [skate-board, "taula de patinar"], però jo de petit en tenia un, sempre li havia dit així, i no tinc motius per canviar. El cas és que en anglès tampoc millora "taula de patinar", i en canvi d'una taula que sí que patina en diem snowboard "taula de neu". De fet, també de petit, sempre m'havia preguntat per què en dèiem patins de les barques amb tobogans que podem llogar a la platja, on coi tenien les rodes? I ara m'adono que la pregunta era una altra, per què coi en diem patins d'aquests trastos que es mouen sobre rodes?

Una pregunta així no podia quedar sense resposta, així que enlloc d'indignar-me amb les reaccions a Madrid sobre l'editorial d'ahir, he dedicat l'hora del cafè amb llet a solucionar-la. I és tant senzill com que patí no ve de patinar, sinó que patinar ve de patí. Però aleshores, per què d'aquelles barques en diem patins??

Dissabte, tots a Manresa!

2009-11-24T11:23:00.000+01:00

Verità effetuale

2009-11-19T13:19:00.002+01:00

N'hi ha molts que s'han imaginat repúbliques o principats que mai ningú no ha vist, i de les quals ningú no sap que hagin existit de veritat; perquè hi ha tanta diferència de com es viu a com s'ha de viure, que qui deixa el que es fa pel que s'hauria de fer, més aviat aprèn la seva ruïna que la seva salvació: perquè un home que vulgui de totes totes fer professió de bo, trobarà necessàriament la ruïna entre tants homes que no ho són. D'aquí que a un príncep que es vulgui mantenir li cal aprendre a poder no ser bo, i a fer-ne us segons les necessitats.
[...] Així doncs, un príncep ha de tenir molta cura que no li surti mai de la boca res que no sigui ple de les cinc qualitats abans esmentades, i que en sentir-lo i veure'l els altres sigui tot compassió, tot lleialtat, tot integritat, tot humanitat, tot religió. [...] I el homes, en general, jutgen més per la vista que per les mans; perquè tothom pot veure, però tocar és cosa de pocs. Tothom veu què sembles, però pocs senten què ets, i aquests pocs no gosen oposar-se al parer de la majoria que, a més, té el poder de l'estat que els protegeix. [...] i els pocs no hi tenen lloc quan la majoria té on repenjar-se.

Niccolò Machiavelli (aka Maquiavel, 1469-1527), a El Príncep

2009-10-15T15:08:00.003+02:00

El desert de l'ànima ja no tolerava cap oasi, els conhorts d'altri eren parracs escarransits, i en la vil·la més bella de l'Imperi, lluny de l'urbs grandiosa, els plors d'Adrià el Gran avergonyien la música de les fontanes.

Terenci Moix. ADRIÀ 1975

2009-06-11T11:38:00.002+02:00

"[...] corresponden a una duplicidad indudable en mi: me siento a la vez médico y naturalista; y me interesan en el mismo grado las enfermedades y las personas; puede que sea también, aunque no tanto como quisiera, un teórico y un dramaturgo, me arrastran por igual lo científico y lo romántico, y veo constantemente ambos aspectos en la condición humana, y también en esa condición humana quintaesencial de la enfermedad... los animales contraen enfermedades pero sólo el hombre cae radicalmente enfermo."

Oliver Sacks, professor de neurologia clínica a l'Albert Einstein College de Nova York, a El hombre que confundió a su mujer con un sombrero.

Per la Indeterminació

2009-06-04T13:22:00.003+02:00

Tinc aquest bloc una mica abandonat, i com que les poques ganes d'escriure es traduïrien amb idees mal expressades, torno amb un nou format, que pel que es veu, està de moda, i es podria anomenar Converses al Feisbuc. Com que les converses en aquest mitjà són una cosa pública, no em prendré la molèstia de demanar als seus participants el permís per publicar-les.

La primera d'elles, és amb un conegut militant convergent igualadí, el Pol. Ja fa uns anys que crec que CiU, més que per la autodeterminació amb que s'omple la boca quan no estan de campanya, aposta per la indeterminació. És a dir, parlar amb la boca petita, no mullar-se, i tirar pilotes fora per no acabar dient que pactaran amb qui els peti i quan els peti, canviant de camisa quan convingui, i sempre obeïnt a la lluita pel poder. La conversa no us la digeriré, perquè no sóc polític ni periodista, i per tant us considero prou dotats per treure'n les vostres pròpies conclusions.

Jordi Bonaventura

"Un estudio del profesor de Hacienda Pública de la UB Albert Solé, del Departamento de Antoni Castells, muestra que CiU en la Generalitat y el PP en Madrid es la mejor combinación para que Catalunya obtenga resultados." Tremosa dixt.

M'ho pots valorar??

i aquesta obsessió que té l'home per Dinamarca? tant li agraden les galetes de mantega??

Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:17

Ell només cita les conclusions d'un estudi, tot i que no vol dir que no ho pensi.

El tema de Dinamarca és perquè tots els eurodiputats danesos, siguin del partit que siguin, voten junts en temes que afecten directament a Dinamarca.

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:34

però ho pensa o no ho pensa?

i és un "pensament" de partit o personal??

pensa que això pot condicionar molts vots, no seria bo quedar-nos amb l'ambigüetat, oi??

Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:39

No sé si ho pensa, no he parlat mai amb ell.

És personal, hi ha gent que hi està d'acord i d'altres que no.

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:43

Fora bo saber què pensen els teus propis candidats abans de donar-los el vot...

Si és personal, quan hagueu d'escollir, suposo que vindrà determinat per la doctrina de partit. Què "pensa" la doctrina de partit en aquest aspecte doncs??

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:45

Una pista:

Normalment, jo, quan responc a una pregunta amb una cita, és perquè l'assumeixo. En cas contrari, ja m'encarrego de remarcar pel dret i pel revés que no hi estic d'acord.

Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 10:48

És indiferent que ho pensi o no, on ell tindrà poder de decisió les coses funcionen diferent.

Jordi Pujol va dir aquest dilluns que no es podia pactar amb el PP a Catalunya, els va descartar. A Espanya ja és una altra cosa, i no depèn només d'un partit.

M'estàs preguntant que si prefereixo que governi PP que PSOE?

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 10:55

T'estic preguntant què escolliran els teus caps quan arribi el moment. (I només per curiositat, m'agradaria saber què preferies tu.. i per què).

Jordi Pujol, podent escollir entre PP i ERC va escollir el PP uns quants cops.. permet-me que no me'l cregui gaire si diu això ara que ja té una edat i va demostrar sobradament en els seus últims anys que ja no sabia el què es feia.

Tornant cap al nord, creus que la realitat social de Dinamarca es pot comparar gaire amb la de Catalunya?? ... Llegeix-ne més

Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 11:08

Segurament no ho tenen decidit, depèn dels resultats de les eleccions i dels plantejaments dels altres, també.

Cal veure què demanava ERC, què va donar PP...

La Wiki opina diferent de Dinamarca: http://es.wikipedia.org/wiki/Elecciones_parlamentarias_de_Dinamarca_de_2007

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:10

Mulli's Gomà.. no sigui convergent.

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:12

la wiki diu que només hi ha partits liberals i ultraliberals, i una minoria 2% roja-verda (per a qui li faci mandra mirar l'enllaç).

Hi ha un Partido Socialista Popular.. això us aniria bé per estalviar-vos maldecaps, oi?? XDD

Pol Gomà Deàs el 04 juny a les 11:17

Pels catalans és el mateix que governi PP o PSOE -s'ha demostrat amb l'Estatut, finançament, oficialitat del català...-, pel que triaria el que ens donés més, deixant de banda les seves ideologies.

I tu, què preferiries?

Jordi Bonaventura el 04 juny a les 11:29

Jo no crec en la democràcia tal com l'enteneu vosaltres.

Però si em posessin entre l'espasa i la paret i hagués d'escollir, imagino que em quedaria amb els socialistes, més que res per les maneres: et donen pel cul fent bona cara, i mira... ja que et rebenten, almenys no haver d'aguantar el repapieig.

Apa, vaig al bar a buscar un cafè i un donut de xocolata que hi ha molta feina a fer.

2009-04-16T12:48:00.002+02:00

Cada cop em fa més fàstic viure en aquest país de garrulos: Tomás agota las entradas para Barcelona en menos de una hora.

21032009

2009-03-21T13:59:00.002+01:00

Avui m'he llevat i, després de l'esmorzar i la dutxa, m'he posat a llegir al balcó. No feia gaire sol i m'ha agafat fred: he anat al Caprabo amb dues parts de xandall que es fan mal i sense pentinar, i m'he comprat una ampolla de vi (el nou Rioja de Torres - no aporta res de nou, però es pot beure). I ara me l'estic bevent al balcó mentre torno a llegir. Ja no fa tant fred.

Llengua i política

2009-03-10T11:48:00.002+01:00

Després d'arribar tard i marxar d'hora a la conferència d'ahir d'en Jordi Sedó, he estat pensant unes quantes hores sobre com n'està de polititzada la llengua o no. No he arribat a cap conclusió clara, i no és aquest l'objectiu d'aquest post. Més aviat va en sentit, i parla del poc llengualitzada que està la política. A ningú sorprenen els jocs de paraules, els eufemismes i el no dir les coses clares per tal de guanyar vots, per desgràcia és una característica intrínseca de la classe política.

Però una cosa que m'ha fet pensar durant tota l'hora del cafè aquest matí, ha estat llegir que "... el viceprimer ministre britànic ha..." Perdó?? Viceprimer? què és això de viceprimer?? Si preguntes a un nen de parvulari que hi ha després del primer, et dirà que el segon, i després el tercer i així successivament. Per què parlem de viceprimer doncs? Tant era l'ego dels que van institucionalitzar el càrrec que no podien veure's com a segons?? En fi.. pensar en això ha estat el meu divertimento de l'hora del cafè, em sembla que m'hauré de buscar companyia per aquests moments i així no devaluar més la imatge que tinc de la política.

Modigliani

2009-03-03T22:58:00.002+01:00

Foteu-vos una copa de bon vi mentre mireu aquest vídeo. És un fragment de Modigliani (2004).

a propòsit...

2009-02-23T22:34:00.002+01:00

He de confessar que crec poc en les lleis. Si són massa dures, la gent s'hi enfronta, i amb raó. Si són massa complicades, l'enginy humà troba fàcilment la manera d'escapolir-se per entre les malles d'aquesta fràgil xarxa que va a ròssec. El respecte a les lleis antigues correspon al que té de més profund la pietat humana; serveix també de coixí a la inèrcia dels jutges. Les més velles participen d'aquella feresa que s'escarrasaven a corregir; les més venerables són encara producte de la força. La major part de les nostres lleis penals, afortunadament potser, no atenyen sinó a una petita part dels culpables; les nostres lleis civils mai seran prou flexibles per adaptar-se a la immensa i fluida varietat dels fets.

MARGUERITE YOURCENAR (1951) Memòries d'Adrià.

El ministre mediàtic

2009-02-19T09:40:00.002+01:00

No tinc clar si li estan fent el llit, o si el volen promocionar. Però el cas és que el nom de moda a tots els diaris és el d'en Bermejo. És un personatge que mai m'ha despertat simpatia, tampoc ennuig, simplement indiferència.

Quan vaig llegir que anava de cacera ja va començar a caure'm malament, quan a més, no ha sabut tallar l'atac mediàtic de la dreta en sec i sembla que s'avergonyeixi del què ha fet (no pas d'haver anat de cacera -que això està ben vist allà baix- sinó d'haver-hi anat amb en Garzón) l'únic que fa és donar ales als que els critiquen. Jo no veig el problema en que aquests dos vagin a caçar junts, com si volen anar a una casa de barrets... cadascú té la seva feina i si la fa bé, i fora d'allà que facin el que vulguin: o un jugador del Barça no pot ser amic d'un del Madrid? o jo no puc anar a fer el cafè amb el company d'un laboratori de la competència? Però lo fotut de la qüestió, és que la demagògia de la dreta ha calat fons, i ara és parla més de cacera que de corrupció. Hem de reconèixer que tontos no són aquests populars...

Per acabar-ho d'adobar, agafo la Vanguardia aquest matí i veig aquesta foto a la portada. De la qual em quedo amb tres detalls 1) la majoria de les cadires estan buides, 2) la pinta rancia de les magdalenes de primera fila, i 3) el peu de foto "Saludo torero. Bermejo saludó a sus compañeros de filas, que corearon “torero, torero” tras su respuesta a cinco..."

Si els nostres representants al congrés, els que haurien de ser l'èlit de la societat, no van a la feina, però si de cacera i als toros, i fan actes de pura xabecaneria com aquest, alguna cosa em diu que he de marxar tan aviat com pugui d'aquesta merda de país.

Els busos del cel

2009-01-13T23:25:00.003+01:00

He de confessar que no entenc massa bé les motivacions dels que han decidit engegar la campanya dels autobusos ateus. Al segle XXI costa bastant creure que són motius purament filantròpics, cosa que es descarta directament quan els seus impulsors asseguren haver guanyat ja 10.000€ gràcies a aquesta campanya. Però tothom fa el què vol amb els seus diners, i no puc negar que trobo la idea bastant simpàtica. Així que encara entenc menys els que se'ls han llançat al coll.. a cas no ens han bombardejat des de petits amb propaganda pro-catòlica a l'escola, a la tele, i a tants llocs que ja la veiem com una cosa normal de ser i l'acceptem sense queixar-nos (com tot en aquest país..), i per més inri, aquesta la paguem amb els nostres calers...

2008-11-18T10:03:00.003+01:00

Però, què en traurem de parlar dels seus amics, dels seus enemics? Tot això és lleig, tant més lleig com més real el què representa. I, en canvi, aquests són els únics professors de moral que té el poble, i sense ells, on aniria a parar? Arribarà el dia en què els diaris podran substituir als capellans?

Stendhal, a El Roig i el Negre (1830?)

Les sigles de moda

2008-11-17T21:13:00.002+01:00

Jo, que mai he estat posat en el món empresarial, no entenc de capitalisme ni de comerç, i que a justjar pels mitjans de comuniació dec ser l'únic que no ha notat la crisi en carn pròpia, fa dies que tinc una idea rondant-me pel cap. Les sigles de moda d'aquestes últimes setmanes són ERO (bé.. n'hi ha que en diuen ERE, però són els mateixos que s'entesten a dir-li AVE al TGV). Sembla que és un moment adient per presentar aquests Expedients de Regulació d'Ocupació (m'agradaria conèixer a l'assessor de torn que s'inventa aquests eufemismes), però quants d'aquests són provocats directament per la crisi i quants d'aquests són motivats per la crisi.
M'explico: quantes d'aquestes empreses presenten els expedients perquè no tenen altre remei, i quantes aprofiten el clima creat per fer fora la gent que sobra? I dit això em podria allargar molt sobre la irresponsabilitat de molts periodistes que controlen els medis de masses, però com que de la majoria és conegut el meu despreci cap a aquest col·lectiu no abonaré el terreny perquè em desqualifiquin.

Yes, you could

2008-11-05T12:44:00.003+01:00

Sembla ser que les enquestes no fallaven i Barack Obama serà president dels EUA: que sonin les bandes, espetegui la pirotècnia, saltin els taps de suro, el canvi està aquí!! Canvi??? Canvi de què? L'únic evident és que si aquest home és tant carallot com el seu predecessor, ho dissimula millor, cosa que encara em fa patir més, perquè a més llest més fill de puta, i com a mínim fins ara les vèiem a venir. M'agradarà veure com no fa cap canvi i veure les excuses que dóna (en ZP podrà prendre nota que ja se li van acabant a ell...)
No fotré la gran rajada d'en Barack tal com em vindria de gust, simplement perquè no tinc temps ni val la pena, només dic que estic molt lluny de compartir l'optimisme generalitzat que veig a tot arreu. A tots els que celebren que sigui el primer president negre, només els dic que això no hauria ni de sortir als diaris de normal que hauria de ser, i que si és el primer president negre és perquè els nord-americans són més masclistes que racistes i no van deixar a la Hillary presentar-se.
Per cert, sabeu que hi havia negres al KKK, oi?

Reina Santíssima

2008-10-30T16:26:00.003+01:00

M'obliguen a formar part d'un "país" de garrulos.

D'un país monàrquic ja poca cosa se'n pot esperar, si a més la opinió general és que monarquia no fa mal perquè "cauen simpàtics" i són campechanos ja diu bastant del nivell cultural del país en qüestió. Que el rei va accedís al tron de mans d'un dictador i que es vanagloriï de ser el portador de la democràcia és que pren als seus súbdits per tontets (i no crec pas que estigui equivocat). Que sigui tabú (social i legal) parlar dels assumptes obscurs d'aquesta monarquia, que se n'enfotin dels de més avall perquè tanquen un nano per esciure Barça enlloc de Rei a la pissarra, i aquí vulguin fer amb els mateixos que cremen un paper amb una cara impresa... tot apunta cap a la mateixa direcció.
Però avui, ja tenim uns quants motius més per abolir la monarquia, les sucoses opinions de la grega (no.. no li dic grega perquè doni molt pel cul, sinó perquè ho és), de les quals em quedo amb la frase que demostra que el seu nivell intel·lectual, cultural i el seu sentit del ridícul estan sota mínims, que viu als seu món particular d'on no li ha calgut mai sortir, i que segurament mai ha anat a l'escola...

...defiende el estudio de la religión en los colegios "hasta una
cierta edad porque necesitan una explicación del origen del mundo y de la
vida"...

Per això la meva proposta pragmàtica d'avui és abolir la monarquia, i amb els calerons que ens estalviarem en els seus vicis (com anar a matar óssos borratxos, o anar de campamentos) i la subasta dels seus béns podrem ajudar a paliar una mica la crisi econòmica.

Adéu!

2008-07-19T10:32:00.003+02:00

El comiat d'en Bassas. Els motius, a partir del minut 15. I la rajada, a partir del 18.

El circ ha començat...

2008-07-05T14:11:00.001+02:00

Pum pum Takatakà

2008-06-25T16:09:00.003+02:00

Avui toca mirar-se el melic. Així que aquí teniu un dels dos ritmes que els percus del Mal Llamp vam tocar al concurs de percussió de carrer que organitzen la gent de Mal de Cap per Sant Joan a Igualada. Que qui va guanyar??? Vaaa.. segur que ja ho sabeu!!

La Roja

2008-06-23T09:00:00.002+02:00

Si en realitat tant roja és, el que hauria de fer és agenollar-se davant la mare Rússia.... i si no s'hi agenolla una bona patada als collons servirà. Però no farem apologia de la violència en l'esport, de moment confiarem en què Russia estigui en ratxa després d'haver guanyat Eurovision i facin la feina ben feta...

Avui a la pobla...

2008-06-20T16:03:00.001+02:00

Qui pagarà?

2008-06-16T20:23:00.002+02:00

Resulta que tal com ens explica el Psoúblico aquí, han condemnat al Fedeguico a pagar 36mil euros al Gallardón pels insults que li va propinar. D'una banda està molt bé que el condeminin, i que ell no se n'arrepenteixi i se'n rigui de la sentència, com ens expliquen aquí. Perquè això demostra un parell de coses: la sentència li fa gràcia perquè ell evidentment no la pagarà, sinó que us faran tots aquells de vosaltres que doneu els diners a l'Església Catòlica a la vostra declaració de la renta, i després que és un impresentable i viu de l'autosuficiència, però això no és cap mèrit: jo també sóc així.

Però el que més em molesta de tot plegat és que ara el senyor Gallardón (amb el nom ja paga) està quedant com el bon nen de la pel·lícula, i la gent es tant idiota que no s'adona que només és un mes de la troupe del PP. Tots són iguals, es disfressin o no d'ovelletes són igual de dretes, de nacionalistes, neoconservadors que els seus companys que no se n'amaguen: l'Espe, l'Angelito i el gran cappo Ansar. Per això m'estranya que el Público, el successor d'El País en el més pur llepaculisme socialista, caigui en el seu joc i els faci la publicitat gratuïta.

Torna el Reno Renardo

2008-06-02T22:07:00.000+02:00

Perioquè???

2008-05-28T10:34:00.002+02:00

"Santamaria no s'aplica la seva pròpia recepta."
Aquesta és la portada monotemàtica del Periódico avui (cliqueu a l'enllaç si voleu veure-la). Com a amant de la cuina i la gastronòmia m'alegro que un diari consideri aquest un tema prou transcendent perquè surti en portada. Ara bé, donat que la polèmica en si només és un joc publicitari perquè el nou llibre del de Can Fabes tingui més ressò mediàtic, i vista la situació actual d'innundacions i sequera a la vegada, transvassaments, de si s'ha de pactar el finançament, de si tornen o no els papers de Salamanca, de la crisi al PP (que duri!) i un llarg etèctera.. no hi havia res més important que pogués sortir a la portada??

Tampoc ens ha d'estranyar aquesta defensa de l'il·luminat de la cuina, de tots és conegut que Ferran Adrià i el Periódico sempre han anat agafats de la maneta, des que el van voler fer català de l'any, fins quan han promocionat en fascicles un munt de publicacions seves que realment feien pena. Què hi guanya Rafael Nadal (no el tenista, sinó el director del diari) amb tot això? Hi ha algun conflicte d'interessos que s'hagi de destapar, o només és amiguisme innocent?

Plou

2008-05-27T12:11:00.002+02:00

M'agrada que plogui, perquè arribo estressat i moll (no sóc una noia, així que no cal que malpenseu) al laboratori quan encara no hi ha ningú i obro la persiana de la finestra que tinc al davant -amb vistes al cementiri de les Corts-, poso la música (fosca i depriment), i resto davant l'ordenador amb la mirada perduda entre la pantalla i el cel gris, en estat melancòlic; gairebé al punt del nirvana, evadint pensaments i reflexions.

Aleshores et comences a adonar de tot el què t'envolta, papers amb feina per fer, llistes de números, tubs, flascons, pipetes, centrífugues, incubadors.. però aconsegueixes deslliurar-te'n per uns segons, els segons necessaris perquè arribi algú al laboratori i se t'emporti al bar a fer el cafè.

Sacos llenos de agujeros para guardar alegría...

Dissabte d'internacionalitat

2008-05-22T11:52:00.002+02:00

Com tots sabeu, dissabte viurem un dia d'agermanament i companyonia amb els nostres veïns europeus, doncs es celebra el festival d'Eurovisió. El trist del cas, és que per la causa catalana, és molt més transcendent que un català vagi a Sèrbia a ridiculitzar Espanya que no pas el partit que, més o menys a la mateixa hora, jugarà la Selecció Catalana contra Argentina. Un partit que si és una festa del catalanisme, serà pels espectadors i la gent del carrer. Perquè la resta ha estat un conjunt de despropòsits: des del silenci dels mitjans de comunicació, fins la covardia de la Federació Catalana i del seu seleccionador, Pere Gratacós que, parlant clar, ha fet un equip de merda.
Mentre que la selecció Argentina vindrà amb Leo Messi, Gago, Higuaín, Coloccini, Agüero, Zabaleta.. a Catalunya "no volem problemes amb la selecció espanyola ni obrir polèmica" i per tant ni Xavis, Puyols, Cescs, Tamudo (aquest és català??) aniran al partit. Ni tant sols Bojan, que està de vacances, hi anirà. Em sap molt greu dir-ho però com a país fem pena. Primer tots els jugadors que no han mogut un dit per anar-hi (la pasta és la pasta), després la Federació Catalana que no ha fet res perquè el partit tingui un mínim atractiu, i finalment nosaltres, per permetre-ho i queixar-nos amb la boca mig oberta.

Joyeux aniversaire mon cherie

2008-05-22T10:29:00.000+02:00

La farola la farola....

2008-05-18T12:10:00.000+02:00

Vull 4 barres (...i una samarreta)

2008-05-14T15:41:00.004+02:00

Fa dies que no escric res perquè només tinc ganes de queixar-me. Avui tenia un manifest molt ben argumentat contra la hipocresia i l'immobilisme i l'he esborrat sense guardar-lo perquè no em vull queixar (i per les conseqüències que tindria en certa entitat, no cal amagar-ho). Vull ser com la resta, vull trobar-ho tot bé, i que m'ho donguin fet. No vull tenir iniciativa, ni anar contracorrent. Per què cal plantejar-se les lleis establertes? Com aconsegueix la gent acatar-les i callar? Per què alguns troben més fàcil i raonable incomplir la llei d'amagat enlloc de qüestionar-la en públic? Com es pot avançar i evolucionar així? Quan ens rebel·larem contra l'oligocràcia en què vivim?

Me'n vaig

2008-05-02T02:02:00.000+02:00

2008-04-25T09:38:00.002+02:00

El fuego ambientará, para sacrificar
a una moza de bien, en un rito jovial

Chemtrails: la gran paranoia

2008-04-24T11:08:00.003+02:00

Arriba un moment que un servior, químic de formació i científic de professió, n'està fins als collons de sentir parlar del cony d'avionetes que suposadament provoquen la sequera a Catalunya. Que hi hagi un pagès il·luminat (amb tot el respecte per la professió) que hagi vist volar una avioneta volar sobre els seus camps i aquest dia no hagi plogut, no indica per enlloc que hi hagi una relació causa efecte. Fa mesos que no plou com toca, i jo les avionetes les veig volant tant si hi ha núvols com si no n'hi ha, igual que veig volar parapents, i avions de paper.
El tuf a consparanoia que fa aquest fenòmen, anomenat més precisament Chemtrails tampoc se l'han inventat els pagesos de Calaf, és una de les grans llegendes urbanes que corren a nivell internacional, però com que a la resta del món no hi ha sequera com aquí, han buscat diversos usos per justificar la paranoia: un diuen que pel control del clima -tot i que una diuen que és per mitigar els efectes del canvi climàtic i altres per afavorir-lo-, altres que per interferir en radars i telecomunicacions, altres per fer guerra química i biològica, i fins i tot n'hi ha que parlen de control mental. O sigui que si fós per mi, enlloc de queixar-me tant, donaria un premi Nobel al creador d'aquestes avionetes capaç de fer tantes coses.
Però anem al cas català: unes avionetes volen sobre Calaf per impedir que plogui sobre els cotxes que hi ha emmagatzemats a l'aire lliure. Com a químic, no veig la manera en que un compost pot fer dispersar un núvol (no ho explico d'entrada perquè seria llarg, però si algú m'ho demana ho puc fer), parlant gent d'altres camps consideren impossible que una avioneta arribi a l'alçada dels núvols de pluja per poder-hi tirar el compost que sigui, com també que abans de sortir a volar cal donar un pla de vol. Un altre factor que indica que això no s'aguanta per enlloc és que considero bastant més perjudicial pels cotxes tirar sulfur de plata a l'aire que no deixar que hi plogui una mica a sobre.
I el meu últim argument (per avui) enlloc de tantes pallassades de ciència ficció no seria molt més fàcil -i més barat que és el que importa- construïr un sostre perquè no es mullin ni pedregui sobre els cotxes?

M'agradaria veure alguna rèplica d'algú que no fós que un conegut seu ha vist una avioneta volar pel cel i que no ha plogut, perquè mira... jo cada dia veig gent en bicicleta, i mai neva a Igualada. També hi deu haver alguna relació...

2008-04-20T14:03:00.004+02:00

20 de abril del..

Hola chata, como estás?

Te sorprendre que te escriba? Tanto tiempo es normal; pues es que estaba aquí solo, me había puesto a recordar, me entro la melancolía y te tenia que hablar.

Bueno pues ya me despido, si te mola me contestas, espero que mis palabras desordenen tu consciencia. Pues nada chica, lo dicho, hasta pronto si nos vemos, yo sigo con mis canciones y tu sigues con tus sueños.

De tal pal tal Montilla

2008-04-18T09:10:00.002+02:00

Sembla ser que aquestes afirmacions tant categòriques i tant nostrades a vegades fallen: Multat un fill de Montilla per danyar cabines telefòniques. Sembla ser que a vegades els fills dels espanyols s'integren a Catalunya i lluiten per la seva llibertat, i que almenys aquest nano, que no ha anat a una escola elitista (el Col·legi Alemany) com els seus germanastres, és l'ovella negra de la família Montilla. Perquè es diu Arnau, com el comte. És del Barça. Ataca un dels símbols de l'economia espanyola com és Telefònica. A més, segur que l'estat etílic que portava a sobre s'havia gestat a base d'ingesta de cerveses de casa, com la Damm o la Moritz, contribuïnt així a l'avenç de la nostra economia.

Mal Karma Chacón

2008-04-14T19:10:00.003+02:00

Aquí tenim un clar exemple del Pe-eSSa-Zpé catalanista, progressista i d'esquerres. Ens volen vendre que una ministra de defensa catalana i embarassada és una cosa progre i innovadora quan el que caldria és eliminar l'exèrcit i tot el què representa; que no han d'anar a la guerra enlloc (i si hi anéssin farien pena), i per la inseguretat interior ja hi ha la policia. I si tant volien una ministra, la cabra de la legión segur que ho faria millor.

I crear un Ministeri de la Igualtat és com dir que no sóm iguals, però suposo que el PSOE andalús necessitava alguns llocs on enxufar les noves generacions perquè es paguin l'hipoteca i el ZP els hi devia deure alguns favors. Parlant de favors, la Malena en deu fer molts perquè l'hagin mantingut al càrrec...

En fi, disfruteu del moment:

Hi sóc, amb el llop i el corb

2008-04-08T10:41:00.004+02:00

Fa gairebé un mes que no actualitzo, però el bloc segueix viu. Si no ho he fet és perquè no tinc res a dir. Vaig pensar en transcriure part del meu diari de viatge al Japó però vaig pensar que entre el fotolog i les fotos penjades al Flickr era més que suficient. La qüestió és que l'actualitat diaria està més que suada: la sequera mediàtica, el Segre, els moviments pel poder en els partits polítics.. no m'interessa. Les reflexions personals ja fa bastant que les vaig deixar de banda d'aquest bloc, així que o començo a parlar de cuina, fotografia o ciència, cosa que seria una mica pedant per part meva, només em queden les lamentacions musicals.. [breus instants per consultar al Youtube i trobo una cançó que fa molts anys que no escoltava i ara em sembla una pallassada que només uns bufons Sonata Arctica poden fer, tot sigui per recordar la joventut i les hores passades amb la guitarra a les mans; aquí la teniu..

I am now like Judas, done

Ashamed of what I've become

Fear for life I wear as a ring

To bask in your favor, I will kill the king

2008-03-14T16:44:00.000+01:00

Per què collons aquesta setmana tot em surt malament??

ConsPParanoic

2008-03-13T13:16:00.002+01:00

I no parlo de l'11-M sinó d'un altre fetitxe: a el Periódico hi diu, L'arma secreta d'Alonso és un aleró en forma d'ala de gavina.
Imagino que la idea deu haver estat dels seus companys del Partido Popular...

La Crisi

2008-03-11T20:42:00.002+01:00

Bé, com que la resta fa cagar, parlaré de política.
Com ja sabeu, en aquestes eleccions Esquerra i Iniciativa (o IU) s'han enfonsat de mala manera. Alguns diran que els votants tradicionals d'Esquerra estan desencantats amb el partit perquè ha portat un president xarnego a la Generalitat i ha estat la manera de fer-ho pagar. He de reconèixer que aquesta era la meva sospita del què passaria abans de les eleccions, per m'equivocava, i ho demostra el fet que els vots que ha perdut Esquerra no han anat a parar al catalanisme de CiU sinó al xarneguisme del PSC. És a dir, Esquerra és un partit abans d'esquerres que independentista, és una opció: sense el benestar de les classes socials mitjanes i baixes no hi ha qui tingui temps de preocupar-se de la independència. Més explicacions a aquesta debacle: aquesta campanya aquests partits no han fet soroll no s'han fet notar amb estridències, sembla que per guanyar vots has de crear crispació i espactacle mediàtic. Ja es trist. I una altra explicació molt més de fons, la pugna pel poder d'en Puigcercós i en Carod que acabarà en fraticidi. Tot junt fa que s'hagin perdut 5 diputats i que en Puigcercós abandoni la seva conselleria per intentar prendre el control del partit. Però no hi ha mal que per bé no vingui: Jordi Ausàs nou Conseller de Governació, ja tenim sang mal-llampera a la Generalitat, treiem-ne suc!

Violència i violència

2008-03-09T10:10:00.002+01:00

Per què una sola víctima d'ETA influeix de forma fulminant en la campanya electoral, mentre que els centenars (o milers) de víctimes de la violència masclista, de robatoris, d'extorsions... passen gairebé desapercebudes?? Em direu, és que el pobre home era innocent. I no eren innocents tota la resta?
Al final tindran raó els terroristes en creure que les seves accions poden modificar el sentit del vot, cosa que, al meu entendre, converteix als polítics en còmplices per aprofitar-se'n.

Ja s'acaba..

2008-03-07T13:04:00.002+01:00

Aquesta nit s'acaba la jornada electoral. Des del primer moment es va poder apreciar que aquest cop més que mai, el PSOE i PP intentarien portar la campanya com si només hi fóssin ells dos. Fins al punt d'insultar la nostra intel·ligència i cultura. Sincerament, jo em pensava que des d'aquests mitjans de comunicació tant progres i moderns que tenim algú ho denunciaria, però fins i tot aquí a Catalunya tothom els ha seguit el joc.
La cosa ha arribat a tal punt, que com sempre, amb el seu afany d'enganyar-nos amb el vot útil, en una entrevista a la Carme Chacón publicada ahir, la dona (per dir-li d'alguna manera) deia que el que s'elegeix el diumenge és el president, entre ZP i Rajoy (la resta no existeix). Doncs no senyora, el diumenge el que votarem són els diputats que ens han de representar i són ells que, tal com els peti, hauran d'escollir un president del govern.
Però què hi podem fer si quan els polítics prenen als espanyols per tontos, ells responen com tontos.. Quan reaccionarem? Que passarà quan diumenge hi hagi un 70% d'abstenció i tots diguin que han guanyat? Algú farà alguna cosa al respecte? Tinc la sort de no ser espanyol, perquè si ho fós em veuria forçat a fer un cop d'estat.

Caguera socialista

2008-02-26T16:03:00.003+01:00

Em sorprenen les ganes que tenen els socialistes de perdre les eleccions. Ahir vaig veure per primera vegada el seu espot televisiu. Si durava mig minut, 25 segons corresponien a imatges dels líders del Partit Popular dient no, per acabar amb mitja frase en un míting de la malKarma Chacón, que es pot dividir en dues parts: l'espontània en castellà, i l'estudiada en català.
Avui he sortit al carrer i he vist els seus dos cartells amb els seus lemes: La Catalunya optimista. i l'altre: Si tu no vas, ellos ganan.
Contingut? Idees? Propostes? Perspectives? He repassat una mica i no n'he trobat cap per enlloc. L'única arma que tenen és la por que té la gent de que guanyi el PP, i això només serveix per seguir al govern, no pas per governar. I és per això que aquest cop més que mai, es fomenta el bipartidisme i s'intenta silenciar i anular a la resta. I com no, tornarem a sentir l'excusa i fal·làcia del vot útil cada dos per tres, ja em ve la caguera.

Manuals populistes

2008-02-14T19:54:00.005+01:00

Quan aquesta tarda he pujat al bus per tornar de la feina només quedaven dos llocs lliures. Un al costat d'un noi d'origen sudamericà que en feia 3 com jo, i l'altre enmig d'unes quilletes amb xandall i cabell ros platí que seien al fons de tot. Com que sóc ginofòbic, he optat per la primera opció tot i que al seure m'he adonat que enlloc d'un lloc per seure només n'hi havia mig; però hagués estat de mala educació canviar-se un cop assegut. Al cap de poca estona el noi s'ha posat a escoltar reguetón així que he decidit despertar l'ànima dels Queen, els Dire Straits, Helloween, el Cesk Freixas i uns quants amics més que portava a la butxaca. Tot i que ha començat a sonar una cançó d'Avalanch bastant trallera, jo seguia sentint el reguetón, així que he hagut d'apujar el volum de l'iPod. De tant en tant ho seguia sentint, i com que trobava impossible que el nanu d'estés destrossant els timpans d'aquesta manera m'he girat i he vist que el noi escoltava la música sense auriculars, deleitant a tot l'autobús amb l'altaveu del mòbil.
Si jo ara seguís la lògica demagoga i populista dels hereus del Franco, acusaria de la meva futura sordera a la comunitat d'immigrants sudamericans, i no en faltarien que em donarien la raó. Ara bé, si al principi enlloc de noi d'origen sudamericà hagués dit sudaca, m'haguessin acusat de racista. O sigui que espero que us serveixi d'exemple, feu o digueu la cabronada més gran que vulgueu, però expliqueu-la de forma políticament correcta i ningú es queixarà. Així anem tots plegats.

Digueu-me calent a mi...

2008-02-05T13:05:00.000+01:00

Segons el The Sun, dues assafates protagonitzen striptis en ple vol. Podeu llegir la notícia a Público. O potser preferireu veure el vídeo aquí mateix.

Surrealisme

2008-01-30T13:00:00.000+01:00

El què es publica en les revistes científiques i de metges a vegades és surrealista, jo estava buscant coses publicades sobre els Receptors de Dopamina i mireu què m'he trobat: Simulation of an assault with self-tying and vaginal insertion of metal objects. No sé si des de casa podreu accedir a l'enllaç sense pagar, però en tot cas potser millor que sigui així perquè les fotos són una mica de mal gust. Us en deixo l'abstract:

Report on a recent case, in which a 28-year-old woman was found tied in her flat by her son who called the police. When the police arrived, the woman was lying on the floor fully conscious. The face and upper chest, the arms and legs were wrapped with broad adhesive tape. After the police had cut the tapes, she stated that she had been attacked by two men who demanded a large amount of money and made her unconscious by pressing a strange smelling cloth against her mouth. In the course of the gynaecological examination, several teaspoons and pieces of jewellery were found in her vagina. Neither the genital region nor the other parts of the body showed any injuries. When she was confronted with the results of the medicolegal examination, she admitted self-infliction for the purpose of simulating an offence.

De passada us en deixo la gran conclusió final per la qual devien suar per treure-la:
Foreign objects in the vagina and/or the rectum are seen in auto-erotic acts, as a method of hiding illicit drugs (body packing) and in connection with sexual assaults [11,20]. Our case shows that insertion of foreign bodies may also occur in simulated offences.

Espavilar

2008-01-29T12:18:00.000+01:00

Ja queda poc més d'un mes per les eleccions al país veí que ens governa i per tant toca posar en marxa la maquinària anti-"tot el que no m'agrada". Però com que aquest és el primer post de la sèrie, faré una excepció i parlaré d'una cosa que sí que m'agrada: la famosa promesa dels 400€.
I per què m'agrada? doncs en primer lloc, perquè serà una evidència més de les mentides del Zapatero, ja es veurà quan tregui l'excusa amagada com sempre en la lletra petita (com la dels papers de Salamanca, el Castell de Montjuïc, el TGV, l'Estatut, finançament...).
Em segueix agradant perquè també evidencia que el PSOE-PSC no té absolutament res de partit d'Esquerres. Quin sentit té una mesura que dóna el mateix a un que prou feines té per subsistir que a un que ni es notarà la calderilla de més a la butxaca? No seria millor quela cosa fós inversament proporcional a la renda? En tot cas, desenganyem-nos aquests 400€ no serveixen de res. Només per fer pujar la inflació, perquè els que tenen calers no són tontos, i si tenim més calers per pagar, els preus pugen. O sinó que ha passat amb els lloguers dels pisos?? Si els dónen 200€ d'ajuda, posem el pis 200€ més car. Els que en surten beneficiats són els de sempre, si l'esquerra d'avui en dia és així, amaguem-nos de la dreta.
Amb aquests 400€ (sumats serien uns 5mil milions) que ens gastarem en cervesa, roba i electrònica què se'n podria fer? Millorar les carreteres? La sanitat? El transport públic? L'educació? Però per què si aquest país és tant gilipolles que això no fa guanyar vots...

A tale that wasn't right

2008-01-21T14:39:00.000+01:00

Here I stand all alone, have my mind turned to stone

Have my heart filled up with ice, o avoid it’s breakin’ twice

In my heart, in my soul I really hate to pay this toll

Should be strong, young and bold, but the only thing I feel is pain

El papà s'enfada

2008-01-17T15:50:00.000+01:00

N'hi ha que us pregunteu per què m'agrada tant llegir les cartes al director dels diaris, a mi em sembla obvi, sobretot si mireu què he llegit avui a les cartes al director del metro. (en vermell hi ha les meves anotacions).

SEGURETAT. Ja fa uns mesos,amb els companys de la facultat vam decidir sortir defesta un dijous qualsevol, i abans d’entrar a la discoteca alguns del grup ja portaven beguda. A mi em van oferir [què et van oferir?? a tu en sacrifici?? els pronoms febles serveixen per alguna cosa??] i jo vaig dir que no [així m'agrada: que siguis bon nen]. Fins aquí tot normal. De cop i volta, va sortir un furgó de la Guàrdia Urbana i els agents ens van demanar el DNI. Tots els el vam donar però jo vaig dir que no vaig beure res [visca el companyerisme]. Tot i això, es van posar a apuntar dades com bojos [òstia ca fórt..]. Després d’uns minuts de consens, entre tots vam decidir [uns minuts de consens o de discusió? o després d'uns minuts vau arribar al consens?] parlar amb ells per dir-los que hi havia dues persones que no havíem begut res, [vegis la tercera anotació en vermell] i ens van tornar el carnet. Ha passat el temps, però a primers de gener em truca el meu pare des de la Cerdanya i em diu que ha arribat una carta de l’ajuntament de Barcelona on afirmen que el seu fill ha consumit begudes alcohòliques al carrer i ha de
pagar 50 euros [segur que no li ve d'aquí... en tot cas, com és que ha de pagar ell i no tu? si estàs a la facultat ets major d'edat, no?] El que em fa mal és el que pot pensar la meva família de mi [el bon nen que mai ha trencat un plat...]Demano que aquests errors no tornin a passar [els errors no passen, es cometen]. ROGER ROSELL, BARCELONA

Apa, ja m'he quedat tranquil, ara podeu sortit tots a dir que prou defectes tinc jo com per haver de destacar els dels altres. És una manera com una altra de passar l'estona. Espero que, com ja ha passat altres cops, el Roger Rosell busqui el seu nom al google , trobi això i es defensi.

Bacteria anti-gays

2008-01-16T14:11:00.000+01:00

En la meva croada contra periodistes i mitjans de comunicació cada cop em trobo el camí més fàcil. El cicle diari de la croada comença bebent el cafè amb llet mentre llegeixo els diaris gratuïts. Mireu quin titular hi havia avui al 20 minutos:
Los expertos detectan el contagio de una "superbacteria" entre los gays en EE UU, el del metro era pràcticament igual.
Però si llegim el cos de l'article encara és millor: en alguns llocs diuen que es bacteria i en altres virus (cosa que un nen de primaria sap diferenciar), ho relacionen amb el VIH tot i després dir que no hi té res a veure, després acaben dient que és una clonació (!!!), quan al cap i a la fi resulta que només és una soca d'Staphilococcus aureus (per si no el coneixeu, la majoria en tenim a la pell i després de l'E.coli és un dels bacteris més utilitzats en investigació) que és una mica més resistent als antibiòtics comuns. Per acabar amb la següent frase alarmista i fora de lloc que diu: Una vez que el virus alcance a la población general, será realmente imparable.
Com que tot això no podia ser, me n'he anat a l'article original, on entre altre coses ens diu que la incidència de la infecció seria d'un 0,026%, i entre moltes altres coses trobem frases com les següents que ens poden fer reflexionar sobre com les ganes de vendre diaris poden portar a montar-se històries:
The study was retrospective, and sexual risk behavior was not
assessed.
Infection with multidrug-resistant USA300 MRSA is
common among men who have sex with men, and multidrug-resistant MRSA
infection might be sexually transmitted in this population. Further research is needed to determine whether existing
efforts to control epidemics of other sexually transmitted infections can
control spread of community-associated multidrug-resistant MRSA.

El Tren de Mitjanit

2008-01-10T16:08:00.000+01:00

Avui ha sonat dos cops al ràdio, així que com que diuen que no hi ha dos sense tres...
Coses a destacar:
-això era un concert d'Amnistia Internacional, molt adequat a aquests dies.
-com molava el logo del 33 abans que fóssin tant moderns i guais, ehh.
-el bateria perd el tempo uns quants cops durant la cançó: aquell dia devia anar més enfarinat que el Carles...

Les idees maten

2008-01-07T20:36:00.000+01:00

Que la policia tortura i assassina no és cap novetat i ho sap tothom, encara que no sigui políticament correcte dir-ho. A més, resulta que la llei antiterrorista ho ampara. I més que amparar-ho ja li va bé, no em cal viatjar a temps de la Inquisició per saber que si m'estan rebentant els pulmons a cops de peu confessaré que sóc membre d'ETA, d'Al-Qaida, un violador, un polític o fins i tot un capellà.
El més trist de cas, és que resulta que com que ara aquest noi que han atonyinat segurament sí que és un etarra doncs ja no passa res. I si no ho hagués estat? En tot cas això només és la punta de l'iceberg i no tenim ni punyetera idea del què passa a les comissaries. I per què els etarres no poden matar i l'Estat sí que ho pot fer, l'Estat Espanyol té la raó absoluta? I si un policia pot exercir de jutge per què no ho puc fer jo? Per això cal anar a criticar lo dolents que són els turcs i no deixar-los entrar a la UE? Per això cal condemnar als amics d'Abu Graib i Guantánamo? La única paraula que em ve al cap és hipocresia.
El que trobo més trist de cas no és que això passi, els que dirigeixen el país veí no tenen escrúpols: el poder corromp i no hi veig una solució fàcil. El que més em decepciona són els periodistes i la seva covardia alhora de denunciar-ho, ells que s'autoanomenen creadors d'opinió, són els que no surten dels cànons del que és políticament correcte (i bàsicament de la mamella en la que mamen). I no penseu que us parlo dels mitjans tradicionalment de dretes, perquè cada cop està més clar que en temes d'estat (ETA i el Borbó) tots van a llepar el cul al mateix cau de depravats.
Em voldria preguntar quan hi haurà algú que s'atreveixi a dir les coses pel seu nom, però la resposta em deprimiria. També m'agradaria saber quina mena de procediment es seguirà amb els paius que necessiten rebentar la pleura a un home per detenir-lo, i amb els ministres que ho justifiquen. I m'agradaria saber si en aquests procediments hi haurà algun observador internacional d'algun país que no sigui amic d'aquesta mena d'accions. Suposo que tots tenim clar que si algú ha d'assumir responsabilitats només serà un cap de turc.
En fi, ja em podeu dir terrorista si no us agrada el què dic: dormiré tranquil, sempre hi quan no ho digueu a la policia...

Tv3 fa cagar.

2008-01-03T19:05:00.000+01:00

Aquests dies que disposo d'una mica més de temps lliure, he dedicat una mica més de temps de l'habitual a mirar la tele, i només ha servit per adonar-me que no em perdia res. Tv3, el que fa un temps ens volien fer creure que era un canal de referència, fa realment caguera. Alguns dies, quan arribo de treballar l'engego i cada dia de la setmana posen un western carrincló i descolorit pel qual dubto que paguin drets d'autor ja que directors i actors deuen ser ben enterrats. Estic d'acord que sigui un horari de baixa audiència i entenc que no s'hi vulguin gastar massa diners, però no hi ha res millor? No poden allargar el club? (que dubto que la xusma que hi surten cobrin per fer el què fan...) Algun concurs de producció pròpia? Passar algun programa cultural del 33? Encara que sigui reemetre per n-èssima vegada algun capítol de la Jessica Fletcher o en Colombo... Després d'això vé el Just for laughs, que per la manera de vestir de la gent que hi surt, com a mínim té 15 anys... Bé, aquest és l'únic tram on veig la tele de normal, no vull ni saber què fan a altres hores, ni entrar en la manipulació informativa pro-sociata que alguns denuncien; només espero que no sigui tant descarat com quan era pro-CiU.
Ara, el que veig aquests dies. Si el que he explicat era depriment, ara ja n'hi ha per fotre's un tret. La Maripau ha pillat vacances (ja podrien ser indefinides i que es dediqui a menjar una mica) i el que fa les graelles s'ha hagut de trencar el cap de mala manera per substituïr-la. Ahir al migdia feien El llac blau (!!!) (per molt maca que fós la Brooke Shields, ara ja deu estar tant demacrada com la Maripau). Algú em sabria dir quants cops l'han fet per tv3?
Avui la cosa anava cap a caiguda: una versió casposa de Charlie i la fàbrica de xocolata (no pas la del Tim Burton, sinó una del 1971!
Podria seguir explicant les cutrades que veig en una tele que de tant melic ha acabat com ha acabat, però me'n vaig a mirar Dolmen, el telefilm de producció francesa que han escollit per omplir les tardes d'aquest nadal i que han anunciat a bombo i plateret com si fós una gran cosa... no sé com no els fa vergonya, més mal fet no pot estar.

Bon Any

2008-01-01T21:41:00.000+01:00

Ja s'ha acabat el 2007 i no he fet cap valoració, ni resum de fets trascendentals, ni galeria d'events ni res que s'hi assembli. De fet, no he fet res perquè m'ha fet mandra escriure al bloc. Però si no m'hagués fet mandra tampoc ho hagués fet, perquè no veig que el fet de canviar d'any vagi associat a un canvi de vida, ni a arreglar problemes, ni fer un reset ni a res que s'hi assembli: hi ha fet que són massa importants com per què depenguin d'un calendari.
I pel mateix motiu ara que entrem al 2008 tampoc em plantejo cap mena de propòsit que sé que la meva voluntat no em permetria acomplir, ni tant sols desitjo res. Això sí, no us penseu que sóc tant ranci que faig tot això per no desitjar-vos un bon any. Tot al contrari, espero que tot us vagi d'allò més bé durant aquest 2008, tal com ho epserava durant el 2007...

Balleu Bruts, Balleu...

2007-12-26T20:32:00.000+01:00

Osti que aquest matí hi havia pastel a Tv3!!!

Dirty Dancing!!

El Tom Cruise és perillós

2007-12-21T10:49:00.001+01:00

Mentre espero a demà per ser ric i poder deixar de llegir aquesta mena de revistes per posar-me al dia en el camp de la neurociència, trobo que el Journal of Clinical Investigation titules el seu editorial així:"Tom Cruise is dangerous and irresponsible". Com que probablement us farà mandra llegir l'article sencer, aquí us deixo l'abstract.

Yes, even the JCI can weigh in on celebrity gossip, but hopefully without becoming a tabloid. Rather, we want to shine a light on the reckless comments actor Tom Cruise has recently made that psychiatry is a “quack” field and his belief that postpartum depression cannot be treated pharmacologically.We can only hope that his influence as a celebrity does not hold back those in need of psychiatric treatment.

Dissabte seré ric

2007-12-20T12:14:00.000+01:00

Aquests dies he llegit un munt d'articles i escoltat uns quants programes de radio que parlen de lo desgraciats que acaben sent la gent a la qual els toca la loteria. No desgraciats en el sentit de gilipolles, sinó desgraciats perquè acaben arruinats, deprimits...

Cap any havia vist aquesta lluita mediàtica anti-loteria, i suposo que qui fa aquestes estudis són persones que sempre han jugat a la loteria i estan ressentits perquè els ha tocat al seu veí o al seu millor amic i a ells no. En tot cas, com que el que queda progre, guai i interessant és dir que no jugues a la loteria. Així és, que aquest any, i per primer cop en la meva vida he decidit jugar la loteria. Us em podeu tirar a sobre, dir-me que he llençat els diners, que sóc un il·lús, però m'és ben bé igual, perquè jo dissabte seré ric. I en canvi, els amargats que escriuen aquests articles amb l'únic (espero) interès de destrossar la il·lusió de la gent, i els rancis que no s'han jugat ni 50 cèntims al número del al bar on van a fer el cafè cada dia... no seràn rics.

Dit això, també us ho dic, que quan m'hagi tocat la loteria, us diré que no m'ha tocat. No vull tenir-vos com a voltors rondant-me a totes hores del dia.

Viatge al País dels Càtars (III)

2007-12-17T15:34:00.000+01:00

9 de desembre de 2007
La pluja ens ha seguit fins a Narbona. Hem decidit fer tota la tornada sense xafar autopista i la parada allà era per dinar. Ja ho havíem decidit abans d’arribar, volíem un dels plats que vèiem per tot arreu: moules frites, és a dir musclos al vapor amb patates fregides. Sincerament, no té més, és el què el seu nom indica. Fins a Perpinyà ha seguit plovent, i d’allà en endavant un sol radiant!
Com a idea general no ens podem quedar només amb una, sense comptar ja amb la mala sort del temps. La idea de voler potenciar el turisme a la zona a través de la història dels càtars està molt bé. Ara bé, dels nombrosos castells que hem visitat, només en queden les ruïnes o les parets en el millor dels casos. I ja que molt del què hi ha és reconstruït, també podrien haver-ho fet amb els interiors, per fer-nos una idea de com vivia aquella gent. A més, Carcassona per part del seu encant degut a les cutrades que s’hi troben volent sobreexplotar el tema. En el terreny del menjar ens ho hem passat molt bé, si bé els menús i les fórmules-a-midi són més cars que a Catalunya, la qualitat és molt superior: quan aquí tens un bistec amb patates fregides i un ou ferrat, allà tens cuixa d’ànec confitada amb un guarniment ben treballat. I bé finalment, l’autocrítica, llegir les guies al moment no dóna un resultat tant satisfactori com el que podria haver estat i més en un lloc com aquest, en què la gràcia és perdre-s’hi i deixar volar la imaginació gaudint d’una natura i una història excepcionals.

Viatge al País dels Càtars (II)

2007-12-16T13:19:00.000+01:00

8 de desembre de 2007
Avui hem creuat la Muntanya Negra per anar a Albi. He arribat a la conclusió que el millor del GPS és usar-lo posant-li que vols anar per carreteres secundàries i així sense presses gaudir del camí. Al radio sonava una cançó que deia això:

It's not the end
Not the kingdom come
It is the journey that matters

Albi està a uns 100Km al Nord de Carcassona i es podria definir com la ciutat del totxo ja que tots els edificis del centre són de totxo vist. Això inclou la Catedral de Sainte Cecile, d’un estil entre barroc i bizantí amb detalls que fins i tot podrien recordar el modernisme català. Al costat hi ha el museu dedicat a Henri de Toulousse-Lautrec, el pintor dels cartells parisins de finals del XIX. De tornada a Carcassona: més pluja. Però a la cité hem vist una marxa de gent vestida amb roba medieval (a lo cutre) que desfilaven amb torxes de parafina; i això sí, anaven acompanyats d’un grup de batucada tocant samba-reggae. Molt autèntic, era per fins benèfics, una telemarató. Com que no hem pogut comprar res del què volíem (recordo que a les 7 està tot tancat) i el temps no millora, ens n’anem a dormir per demà intentar trobar algunes de les coses que ens fan gràcia: vinets d’alguna de les moltes AOCs de la zona, un Blanquette de Limoux, terrines de confit de canard, fetge del mateix, i alguna altra cosa que perduri una mica més en el temps..
I com que la crònica d'avui és molt curta i no pot donar lloc a comentaris sobre gasos ni digestions pesades, em permeto passar a uns minuts músicals que no tenen res a veure amb tot això a part de que la noia és francesa.

Viatge del País dels Càtars (I)

2007-12-12T22:17:00.000+01:00

Carcassona, 7 de desembre de 2007.
Fa molt fred, molt vent i plou a bots i barrals. Estem en un dels cubicles prefabricats de l’hotel (hauríem de dir-ne motel) Première Classe a les afores de la ciutat. Se sent el vent xiular i l’aigua picar contra les parets; però la imatge segur que no és tant espectacular com la que acabem de veure fa uns instants: l’aigua empesa pel vent i intentant travessar els murs de la ciutadella medieval. Sortíem de fer una copa de vi intramurs i ens ha sorprès la tempesta.
Vam arribar ahir al matí després de quatre hores de viatge en cotxe. Només arribar vam voler visitar la cité, que vam trobar més buida del que ens esperàvem, això sí, tots els turistes érem catalans. Tot just arribar ens van explicar que el plat típic és la cassoulet: una mena de guisat amb mongetes, cuixa d’ànec confitada i botifarra, i com que era hora de dinar (les 12) no ens va faltar temps per provar-la. Després vam aprofitar que tothom anava a dinar per visitar el Castell Comtal la Basilique de St. Nazáre i fer una volta més per dins les muralles. Després d’anar a deixar les coses i descobrir el meravellós hotel, vam baixar a la Bastide St. Louis, el centre de la ciutat. No semblava haver-hi massa ambient així que després de sopar (a quarts de 8) vam anar a dormir per poder aprofitar l’endemà.
Avui hem anat a la fortalesa de Montségur. No m’estranya que resistís un setge de mesos perquè encara ara t’has d’esforçar per pujar-hi. La sort és que hem matinat tant que les guixetes encara no eren obertes i no hem hagut de pagar entrada, i sort! Perquè l’únic que en queda són les ruïnes. Just al baixar-ne ha començat el mal temps que ja no ens ha deixat fins ara. De camí cap allà hem trobat de casualitat la Font de Fontesorbes. Hem dinat a Foix, era dia de mercat i passejant per allà se’ns ha fet la boca aigua amb les especialitats de la zona. Volíem visitar el castell, però a causa del mal temps ho hem hagut de deixar córrer. Serà una excusa per tornar-hi ja que és dels que semblen sortits d’un conte de fades. El cafè i la pasta els hem fet a la plaça dels porxos de Mirepoix, just davant la Catedral de St. Maurice. Dels pobles que hem visitat, potser és dels més complets i ben conservats. De tornada a Carcassona hem voltat pel centre, que avui ja estava més animat i ple d’esperit nadalenc. A la plaça de Carnot hi ha instal·lat una fira com la de Santa Llúcia i una pista per patinar sobre gel a l’aire lliure. Veient el temps que feia, hem anat a sopar a la ciutadella (que a les 7 de la tarda ja estava deserta) i el què segueix ja està dit.

Incomprensió

2007-12-03T11:12:00.001+01:00

En els dos últims dies, ja m'ha passat 3 cops: vaig a un bar i demano qualsevol cosa (sense alcohol, per suposat) a un cambrer estranger, espanyol o de més enllà. Ho faig en català, per suposat. I el cambrer, s'ho apunta a la seva llibreteta o paper arrugat, i al cap d'una estona torna amb una cosa diferent de la que jo havia demanat. Els últims (però no únics) canvis han estat: un tallat per un cafè sol, un entrepà de pernil per una mini-xapata de fuet, o un suc de taronja per una fanta de taronja!! Només per dir-ho, el que s'ha demanat és el primer i lo que han portat el segon.
En aquest cas, jo que sóc una persona pacífica i no té manies, m'acabo fotent el que em porten simplement per mandra d'haver d'esperar un altre cop... però és normal això? En primer lloc, si no parlen català ni l'entenen, com a mínim, podrien dir-ho. Ja estaria bé que els fés vergonya no entendre el català i per això no preguntar, però sincerament dubto que sigui així, i que la realitat és que el català els sua tant la cigala com el bon tracte al client. Una altra cosa és que en cas que vulguin aprendre, si no pregunten el que no entenen no n'aprendran mai. Per tant, a partir d'ara s'ha acabat fotre'm el què em portin i serà qüestió de trobar la manera més educada de cagar-me en ells.

Incomprensió

2007-12-03T11:12:00.000+01:00

Delirios de Grandeza

2007-11-26T14:30:00.000+01:00

Cuentan que un ser provocó
la ira de un dios, por su perfección.
Su envidia acabó con el don,
en dos les separó y el dios descansó.

Us recordeu de la Xena?

We are the world

2007-11-22T15:05:00.000+01:00

Quan sona això al ràdio és que definitivament ja és Nadal. I té collons que d'un paiu com el Michael Jackson (entre altres) en pugui sortir una cosa així. I digueu-me cursi i apastelat si voleu però quan la sento, alguns cops encara se'm posa la pell de gallina.

Si no us fa el pes, podeu provar-ho amb aquesta altra versió.

Així no calen judicis

2007-11-20T16:07:00.000+01:00

Ja han jutjat als que van cremar les fotos del rei. Uns 3000€ a pagar per cremar una foto, entre aquests i els que han recaptat del Jueves ja podrien començar-nos a arreglar els trens...
La qüestió és que encara que diguin que els han jutjat, la sentència ja estava decidia molt abans del judici, tal com van denunciar també els mateixos del Jueves la setmana passada. Més clar no pot estar: el jutge Honrubia s'ha negat sistemàticament primer a deixar-los declarar en català, i després a demanar un traductor. Finalment per no requerir el traductor, ha dit que ja entenia el català. Així perquè tants problemes des del principi? Deu ser que parlava el mateix català que parla l'Aznar en la intimitat. Però jo més aviat m'inclino a pensar que parlin català, castellà o xinès tampoc els hagués escoltat i la seva declaració li suava tres collons amb una sentència més que decidida abans de començar i potser fins i tot dictada des de la Zarzuela. Podeu llegir la notícia a l'Avui, encara és més tendeciós que jo.

2007-11-19T10:56:00.000+01:00

Some wounds never heal

some tears never will dry

Mitrofán... pobre Mitrofán.

2007-11-15T22:28:00.000+01:00

Publicat avui al Público.

La fera ferotge

2007-11-14T11:24:00.000+01:00

Com que ahir el Barça va jugar a Alcoi, i jo estic massa fet merda com per tenir ganes d'esciure res. Avui toca recordar l'Ovidi amb uns minuts musicals.

El Destape

2007-11-11T15:21:00.000+01:00

El rei del país veí s'està destapant. Sembla que ha trobat el gust a les aparicions mediàtiques i no se'n sap estar. Clar que més que el rei sembla el bufó de la cort. Però més enllà de la popularitat (que no necessita perquè mai ningñu l'haurà de votar) que li pugui donar aquest fet, jo em pregunto perquè va reaccionar d'aquesta manera tant insolent? Que havien fet un àpat amb força vi xilè? Tothom sap que és de molt bona qualitat el vi d'aquelles terres. Potser després havia d'anar de cacera.
I el ZP? És patètic aquest homenet. Que el Chávez sigui un populista arrogant i maleducat, i que el tema no venia a cuentu, no treu que el que va dir sobre l'Aznar sigui veritat. I el que em preocupa a mi és que el ZP sigui capaç de defensar-lo d'aquesta manera només per quedar com un personatge amb talant. De mentides en té moltes de reportades i no cal enumerar-les, però aquests nivells de cinisme són dignes d'envejar. Ens està demostrant cada cop més que de parlar (llegeixi's entabanar) en sap molt, de governar no sé si en sap o no, perquè poca cosa ha fet des que va arribar al poder. Si més no, millor que el Montilla, que ni fets ni paraules.

Humilitat

2007-11-07T10:59:00.000+01:00

Sovint, aquí i a altres llocs, se m'acusa de manca d'humilitat. Potser sí que és veritat, però jo el què crec és que és una mica per falta de comprensió de la meva manera de ser. Intentaré explicar-me perquè no soni a excusa barata.

Hi ha molta gent que creu que per criticar una cosa, el que critica ha de ser capaç de fer-ho millor. Jo no comparteixo aquesta opinió en cap dels sentits. Per la meva manera d'entendre la vida i els rols en la societat, cadascú té unes tasques, unes obligacions i unes aptituds, però això no ens ha d'impedir valorar les dels altres, tant en sentit positiu i negatiu. Posem un exemple: la gestió de les obres de Renfe fa cagar. Ho hagués fet millor, jo? Per suposat que no. Però a mi ningú em paga per fer-ho, no ho he après enlloc, i no és la meva responsabiltat. Però això vol dir que no puc dir que fa cagar?? Jo crec que no.

En definitiva, crec que no he acabat de transmetre el que volia, però vull dir que el fet de cagar-me en tot i en tothom, no vol pas dir que jo ho pugui fer millor ni em cregui superior a qui se senti al·ludit. Simplement dono la meva humil opinió, tant vàlida com la de qualsevol altre, i que com ja sabeu, disfrutaria tant més com més rebatuda fós en els comentaris.

Filosofia barata

2007-11-06T10:22:00.000+01:00

Bé, fa dies que no postejo res i no puc evitar sentir-me culpable. La veritat és que no tinc massa ganes de dir res, però ja que tinc un bloc serà qüestió d'escriure-hi. Així que avui tractaré un tema dels que tinc eternament a la llibreta de temes pendents: les tertúlies esportives.
Jo cada nit, quan ja sóc el llit, poso Catalunya Ràdio i escolto "Els millors anys de la nostra vida", un títol molt suggestiu, però poca cosa més. El moment més interessant, a part de la típica tertúlia on tothom xerra a la vegada i no s'entén res (i que tant és que sigui de futbol com de política), és l'anàlisi de l'estat de la qüestió futbolística. Hi tenen un parell d'il·luminats, encapçalats per Bernat Soler i Ricard Torquemada, que es pensen que el futbol és una mescla entre ciència abstracta i filosofia grega, i no tenen res més que perdre el temps analitzant cada detall estúpid d'un partit que no té altra explicació que l'atzar. Això de voler trobar lògica a l'atzar té un nom, però ara no recordo quin.
Ara el millor d'aquest programa és lo políticament correctes que són, amb tots els tabús que tenen conductors i convidats, imagino que per no perdre el favor de futbolistes i directius. El cas però, és que ells sembla que es creguin que són oberts i diguin les coses clares. Senyors: si vostés saben del cert que el Ronaldinho cada dia es porta un parell de putes a casa per mirar com s'ho monten entre elles, diguin-ho. Sinó, no cal que diguin res sobre el tema, ni que sí però que no però que no però sí, sinó tot el contrari que se m'ha escapat una frase que blablabla. O com a mínim, no s'autoanomenin periodistes! Perquè si alguna cosa és pitjor que mentir, és amagar informació per alguna mena d'interès desconegut.
Però finalment, per ser justos, he de dir que el programa compleix amb les espectatives, perquè cada dia abans que el timer del radio l'apagui, jo ja estic dormint.

2007-10-29T22:59:00.000+01:00

Hipocresia judicial

2007-10-24T14:12:00.000+02:00

Tots els diaris treien en portada la seqüència de fotos (o el vídeo en les edicions digitals) de l'agressió racisto-sexual del degenerat dels ferrocarrils. Poc després de ser teningut l'agressor va ser posat en llibertat. Ara en canvi: La fiscalia ordena la detenció de l'agressor del tren per demanar el seu empresonament.
Entre això, la crema fotos, els casos de corrupció, l'estatut... t'adones de com de malament està la Justícia de l'estat en el què ens ha tocat viure. No és que trobi malament que tanquin a aquest desgraciat un bon temps a la presó, de fet, si el tanquen per sempre, millor. El problema és que només ho fan perquè ha sortit a tota la premsa i ha esdevingut mediàtic. De fet, el fiscal ni tant sols havia anat a la primera vista perquè tenia "altres coses mñes importants per atendre". A més a ningú se li escapa que cada dia hi ha casos com aquest o molt pitjors que passen sense pena ni glòria per les sales de justícia i a els/les víctimes dels quals no els queda altre remei que fer-se fotre. Però és clar que en tot s'ha de prioritzar, si pots tancar una revista o putejar una mica als que cremen estampetes, per què cal perdre el temps treient del carrer a la xusma que més valdria que es fotessin els dits al cul per comprovar que la seva merda també és negra.

La F-1 és genial

2007-10-21T22:26:00.000+02:00

En un dia com avui, no es pot perdre el tren i s'ha de ser borrego i parlar de la Fórmula 1. La F-1 és superinteressant, diuen alguns. I a més és com la resta d'esports, hi ha seguidors irracionals de tots els pilots. A mi sincerament no m'interessa massa però aquest a qui anomenen Fernando Alonso és un tiu que em fa bastanta ràbia, per prepotent i desagraït, així que m'alegro que tota la fanfàrria espanyola no pugui passar-me per la cara que ha guanyat, perquè el simple motiu pel qual el defensen és perquè és espanyol, del PP i del Real Madrid. El Lewis Hamilton diuen que és igual de malparit que ell, però no sé si creure-m'ho, perquè qui ho diu són els diaris espanyols, i d'aquests no me'n fio ni un pèl, caldria veure les notícies abans de ser redactades, però pel populacho com nosaltres, això és demanar massa. Per tant, m'he d'acabar alegrant que hagi guanyat un suomi, només pel simple fet de no haver de sentir els altres.
Deixant això de banda, i deixant l'equip en el qual militin, tots els aficionats (i en conec massa) a la fórmula 1 estan d'acord en una cosa, i com més fans són, més ho diuen: "les carreres són lo més avorrit que hi pugui haver, l'únic interessant és la sortida". M'encanta, és fantàstic tenir un hobby i que tu mateix admetis que és avorrit. Fa molt temps que existeix això, i se'n diu massoquisme. Però a mi em va bé que això sigui així, perquè un diumenge a la tarda com avui he pogut anar a uns multicines i no he hagut de suportar als garrulos i quillets que acostumen a abundar per aquests llocs. Hi hauria d'haver finals d'aquestes cada dia.

La Jana i el Català

2007-10-18T11:26:00.000+02:00

La Jana (és pronuncia iiàna) és una noia txeca que va arribar al nostre laboratori per fer el doctorat fa unes setmanes. El cas en quüestió és que fa 3 mesos, va traslladar-se de Praga a Barcelona amb el seu equipatge i parlant català molt millor que castellà, a la Universitat de Praga podien escollir fer classes de català i ella les va fer lliurement, un punt a favor seu i de les ganes d'integrar-se. Durant l'estiu ha estat per Barcelona aclimatant-se per començar al laboratori al setembre. Què vol dir aclimatar-se? Vol dir que ara ja parla molt millor el castellà que el català que gairebé no el parla, perquè mentre ha estat per la ciutat cada cop que parlava a algú en català, aquest li responia en castellà. És la història de sempre. No faig valoracions perquè em cagaria massa en tot.
A l'assignatura de Laboratori 1 de Bioquímica (on hi estic de mig-profe) hi ha una noia francesa que ahir em va preguntar: "Porqué hablais catalán lo catalanes?". No vaig saber què respondre perquè hagués estat massa borde. Què haguéssiu contestat vosaltres?
I de pas, us podeu mirar el vídeo del programa aquell (especialment al principi, i als minuts 19:20 i al minut 32.).

Caníbals

2007-10-16T12:54:00.000+02:00

N'hi ha de varis tipus, trobem aquest "Un home cuina presumptament restes de carn humana a Mèxic i se les menja"

O aquests altres...

2007-10-15T21:08:00.000+02:00

Nobel de la Pau???

2007-10-13T15:00:00.000+02:00

Ja feia anys que es veia a venir, els Nobel cada cop anaven a pitjor i aquest cop s'hi han lluït de ple. El Nobel de la Pau a l'Al Gore!! Vergonyós seria poc. Fa menys d'una setmana que, sense que ni em passés pel cap que li donarien aquest premi, us vaig deixar una cita seva. Un home que des de les files demòcrates a l'oposició, no ha fet res per evitar les invasions a l'Afganistan, l'Irak.... no pot merèixer aquest premi.
Menys encara si llegim aquest parràgraf, on explica perquè tot i ser un gran defensor del canvi climàtic, quan era senador, i quan feia campanya, no va fer res per lluitar-hi en contra. Una persona tant poc convençuda dels seus ideals i tant manipulable, no pot gaudir d'aquest prestigi que li donen.

"Worse, I started to wonder whether the issues I knew to be important really
were peripheral at all. I began to doubt my own political judgement, so I began
to ask the pollsters and professional politicians what they tought I ought to
talk about. As a result, for much of the campaign I discussed what everybodyelse
discussed, [...]. I will say that throughtout the campaign I did look for
opportunities to return to the issue of the global environment. [...] But the
national press corps, resolutely refused to consider the global environment as
an important part of the campaign agenda. bla bla bla bla"

Excuses. I compte que no dic que aquest home no sigui honest i que no hagi fet res per sensibilitzar la societat, sobretot nord-americana, però d'aquí a guanyar el Nobel de la Pau hi hauria d'haver un tros.

Pluja grisa

2007-10-11T12:52:00.001+02:00

Tocar parlar del vídeo del Rejoy, però no en tinc ganes, a més, pocs comentaris es poden fer sobre una caspositat tant evident. Estem en temporada de dies grisos, espero que demà plogui. Perquè vull veure com uns desfilen marcialment, i altres s'ho miren amb banderetes de paper, sota una pluja de cal déu al Paseo de la Castellana, mentre el Rei i els seus seguidors estan sota aixopluc, a veure si així s'adonen de la humiliació que representa ser militar. També vull veure com s'ho fan els que cada any es concentren a Montjuïc, amb banderes en defensa del pollastre espanyol, per cantar el Cara al Sol sota la tormenta.
Però avui també plou, i hi haurà operació sortida dels pixapins que aniran a buscar bolets i només trobaran cargols i deixaran el bosc fet una merda. Així que avui toca posar la directa a la feina i fer-ho tot ràpid per marxar abans de l'èxode col·lectiu, i no passar-me un parell d'hores dins una Hispano Igualadina plena d'humitat, calor i vidres entelats, amb algun personatge al costat que segur que fa dies que no es dutxa i d'un índex de massa corporal que segur que supera de calaix els nivells del que és saludable. Tot això per arribar i tancar-me a casa perquè tampoc hi ha res més a fer.

Caixa Catalunya i Movistar estafen

2007-10-10T21:46:00.000+02:00

No cal anar a la Rambla per trobar trileros. Són omnipresents, i què més omnipresent que, amb el permís del déu que volgueu, les caixes d'estalvi i les telefòniques.
Doncs bé, podria relatar-vos tots la sèrie de fets i problemes que he tingut amb Caixa Catalunya i en concret amb el seu servei LíniaTotal en els darrers dos anys, no ho faré, pequè us passarien les ganes de qualsevol tracte amb aquesta entitat i després encara m'acusarien de difamador o vés a saber què, però ja us dic jo que té tela. Em limito a explicar-vos el cas d'aquest vespre simplement a tall d'exemple.
Partim de la premisa que quan contractes un servei de banca per internet, els que vols és guanyar agilitat i no haver de perdre el temps sortint de casa per anar a l'oficina bancària en els seus horaris insultants, ni els diners de les trucades telefòniques. Doncs jo necessitava calers al mòbil, i l'he carregat per internet (5 miserables euros, així està la meva economia). Deixem-ho en que ha estat un intent, perquè si bé els calers han desaparegut de la meva conta, al mòbil no hi han aparegut pas. Total que he trucat al servei d'atenció Movistar, on després de passar d'un contestador a un altre, he aconseguit parlar amb un moro (sense ser despectiu) molt amable, però del tot ineficaç. Resumint, a ells no els ha arribat cap operació al meu nom ni el meu mòbil, i per tant, no poden fer res. Perfecte, el que he de fer és esperar 24 hores, i aleshores tornar a trucar perquè passin l'informe no sé on, i aleshores, quan algú tingui temps de mirar-s'ho, potser em foten els calers al mòbil.
La putada per mi, és que parlant en castellà no puc desplegar tota la meva retòrica de sarcasme i insults, i m'he hagut de mossegar la llengua perquè no em sortien les paraules. A més, el pobre pringat que m'atenia, tampoc en té cap culpa ni hi podia fer res. Així que no em queda altre remei que trucar a Caixa Catalunya, que aviat ja posaran el meu número a la llista negra (per culpa de la seva ineptitud) i desfogar-me amb ells.
El què no sé, és perquè sóc tant borrego i encara no m'he donat de baixa de totes dues companyies...

2007-10-10T11:57:00.000+02:00

Oh, pour un jour croire aux dieux croire aux fables.

Mais l'ombre...

EgoCapitalisme

2007-10-07T13:58:00.000+02:00

"We have encountered and accepted other great challenges in the past. We declared our liberty and then won it, establishing a new country. We devised a new form of government. We freed the slaves. We gave women the right to vote. We took on Jim Crow and segregation. We cured polio and helped eradicate smallpox. We brought down communism and helped end apartheid."

Al Gore, ex-vicepresident dels EUA pels demòcrates, al pròleg de Earth in the Balance: Ecology and the human spirit.

Una traïció més dels sociates

2007-10-04T12:23:00.000+02:00

El Zapatero sembla ser cada cop més el paradigma del que la gent pensa dels polítics: molt talant, paraules boniques, i qualsevol excusa és bona per fer-se enrera. He de confessar, i me n'avergonyeixo bastant, que al principi de la seva carrera me l'havia cregut i pensava que aquest podia ser diferent. Després van venir castells de montjuïc, estatuts que fan cagar, l'ave, aeroports del prat i T4's, rodalies, vaja... no acabaria mai. La última ja la tenim aquí, cada cop tinc més clar que tots els papers de Salamanca no tornaran mai. Una última prova: Ajornat 'sine die' el retorn dels 'papers'. Ja comencem amb els matisos i les condicions, qualsevol excusa per esperar a després de les generals per no perdre els vots dels salmantins i poder venir aquí a fer campanya i prometre que aquest cop sí que els tornaran.
Les generals. Ja les tenim aquí, i si abans he dit que el ZP m'havia merescut un mínim de crfedibilitat, ara tocarà votar a la Carmen Chacón. Amb un català tant o més patètic que el del Montilla, se la veu tant falsa i interessada com l'Albert Rivera. O matiso, abans que em condemnin per calúmnies, això és la meva percepció totalment irracional d'ella; és una més de la meva llista de gent odiada entre el Serrat i el Nacho Villa. espero que la gent s'oblidi d'una vegada de la fal·làcia del vot útil, l'únic argument del PSOE a Catalunya a les generals.

La típica catalana

2007-10-02T12:51:00.000+02:00

Ahir (dilluns) es va casar el meu cosí. Va ser un dia llarg i cansat, i els efectes de la barra lliure encara es noten a hores d'ara. És per això que vista la necessitat d'actualitzar perquè feia massa que no escrivia, la poca inspiració i el mal de cap que tinc, he anat a la secció de cartes dels lectors a el Periodico a trobar alguna pallassada a les que ens tenen acostumats. Sí, ja sé que és sempre el mateix, però és l'alternativa fàcil i saps que sempre hi trobaràs alguna cosa. I aquí teniu la d'avui, una carta de Montserrat Calmet, una d'aquestes persones capaces de destriar entre el bé i el mal, i de decidir quina ideologia ens convé a tots plegats.

Veig amb gran preocupació el futur de Catalunya, que té un baix índex de natalitat (1)i que cada dia es fa més odiosa a ulls dels seus principals clients (2), la resta d'Espanya. El problema és que tots acabarem pagant-ne els plats trencats. Alguna cosa, però, em fa pensar que potser s'està començant a reaccionar. Tant de bo ens adonem que l'abstenció no és la solució. Com a catalana, em nego a ser representada (3) pel catalanisme reaccionari i mal entès (4) d'alguns que, per
desgràcia, comencen a ser massa nombrosos.(5)

1. Vostè és de l'Opus, oi?
2. Clients? també capitalista convençuda i hipòcrita si això és l'únic que l'interessa de tenir bones relacions amb el país veí.
3. Doncs senyora, això és la democràcia. Cadascú vota el que vol. Si no li agrada, vagi-se'n a Birmània. [el toc d'humor negre del dia]
4. Mal entés? que vostè no l'entengui no vol dir que la resta hagin d'estar al seu nivell.
5. Sens dubte vostè està per sobre del bé i del mal.

Bé, fa temps que no organitzo cap concurs en què regali piruletes en forma de cor i pal de paper dels que fan angúnia quan s'acaba el caramel [sí, tinc la frase escrita i la copypastejo sempre], així que crec que és el moment. Per aquest meravellós regal, quin partit vota aquesta dona?? Respostes argumentades siusplau.

El Rei dels Bisbes

2007-09-28T11:26:00.000+02:00

Aquest matí en la meva fullejada habitual dels diaris mentre faig el cafè, he llegit una notícia que no per repetir-se constantment em deixa d'indignar: Los obispos critican que el 'cheque bebé' favorezca a las madres solteras.
Que els bisbes s'oposin al que vulguin, la veritat és que me la porta bastant fluixa, tan com si el veí del tercer creu que és més maco el negre que el vermell. Per tant la meva queixa és que no vull haver de llegir aquestes notícies, i menys en primera plana. I és que sincerament no ho entenc: perquè aquesta notícia surti als diaris, hauria de ser d'interès general, però jo entenc que el que diuen els bisbes només interessa als catòlics, i quan els diumenges passo per davant d'una església no la veig pas plena a rebentar, per tant realment hi ha tants catòlics practicants al nostre país perquè això hagi de sortir als diaris?
I ja entrant en la notícia llegeixo aquesta frase: "Al ser preguntado sobre la cuestión concreta de las ayudas para las madres solteras, Martínez Camino dijo.... ". A veure senyors, no diuen ja prou coses fora de lloc aquesta gent com que quan no les diuen se'ls hagi de preguntar al respecte??
Canviant de tema, tot i que no gaire. Llegeixo també aquesta altra notícia, o pre-notícia, a la qual us animo a tots els qui hi esteu d'acord a participar: Convocan una gran quema de fotos del Rey el 12 de octubre. Perquè és molt maco anar a la web noalrei i autoinculpar-se de cremar fotos, però ja va essent hora que ens aixequem de la cadira i lluitem pel que creiem. Només espero que no se m'espatlli l'impressora a l'intentar imprimir la foto del borbó, com quan fas una foto a algú molt lleig i t'espatlla la càmara.

Vicis al carril

2007-09-26T10:55:00.000+02:00

Després del rebombori de l'ordenança cívica de Barcelona i que a tots els diaris ens bombardegin amb lo putejades o no que estan les bicis en aquesta ciutat, Igualada no s'ha pogut aguantar i ha hagut de reeditar el carril bici.
Bé, la veritat és que no en tinc massa informació perquè és una cosa que he descobert aquest mateix matí a l'anar a buscar el bus, però tot i així ja se m'han acudit uns quants motius per qualificar-lo de patètic. I compte! No em malinterpreteu, no crec que sigui una tonteria que hi hagi un carril bici, ni que no s'hagi de promocionar aquest transport, sinó tot el contrari. Però la manera com està fet és patètica, i em refereixo al tram del Passeig Verdaguer (no sé si n'hi ha algun més). Anem per punts.
Primer de tot, el carril està a la zona de vianants del passeig. M'agradarà veure què passa quan plogui i els ciclistes hagin de frenar amb les rajoles que hi tenim...
Lligat amb això, les úniques senyalitzacions del carril són unes línies pintades a terra (que dubto que durin gaire) i que a més, no impedeixen de sortir-ne quan es vulgui. Tant costava fer una mena de voral, o asfaltar-lo una mica, o delimitar d'alguna manera la zona??
Començarà de ple la tardor, i els estimats plataners pels alèrgics i asmàtics com jo, passaran a ser també amics dels ciclistes, perquè quan deixin caure totes les fulles, no quedarà ni rastre d'aquest carril.
I finalment, per no allargar-me més, el motiu que més m'agrada. Si bé aquest carril ocupa com a molt un 10% de l'amplada del passeig, aquest matí era molt més gran la proporció de vianants que hi caminaven sense cap mena de complex. La majoria d'avançada edat. M'agrada perquè seran aquests els que quan una bici els passi pel costat li diran de tot, i he d'admetre que no és del tot culpa seva, perquè si estés delimitat de forma correcta, hi hagués una bici dibuixada cada x metres (i no un senyal vertical al principi), i la textura fós diferent... potser veurien que estan fora de lloc. Però com que sóm com borregos i si sempre hem anat per allà no hem de canviar, així estan les coses.

Alerta!!

2007-09-25T09:09:00.000+02:00

El bloc s'està morint, en consonància amb la meva inspiració que agonitza. No tinc de què parlar! Els polítics estan en pre-campanya i passo de criticar-ne a alguns per no afavorir als altres. Els diaris diuen les bajanades de sempre i ja estic cansat de posar-m'hi. Necessito una llum; inspiració.
De què parlo? De què rajo? Amb qui em poso? Dic alguna cosa que realment no pensi només per crear polèmica i una mica de discussió als comentaris? Em poso amb algun tema on no m'hauria de posar tot i que faci temps que en tingui ganes?
Bé, és igual. Ja em fumaré un porret, beure un got de vi (o alguna cosa més espirituosa) i veureu com la inspiració arriba. De moment, són 2/4 de 10 del dimarts post-mercè i encara ningú ha arribat al laboratori, mentrestant el meu gel de poliacrilamida va polimeritzant... No m'estranya que els becaris cobrem aquests sous de misèria amb la bona fama que ens guanyem! Com que no tinc res més a dir, me'n vaig a regirar l'arxiu de fotos per veure que trobo per penjar al fotolog.

Fantasmes

2007-09-20T12:30:00.000+02:00

Sing once again with me our strange duet
my power over you grows stronger yet

The Phantom of the Opera is there
inside your mind.